No he pogut entrar dins la ciutat...!

Sr. director: Fa dos dies vaig ser protagonista d'un esdeveniment que fa llàstima, riure i peguera al mateix temps; sí, ho heu sentit bé. Idò, el fet és que no vaig poder entrar dins la nostra estimada Palma (antigament, capital de s'illa de sa calma), en cotxe, puix havia de dur el meu fill al metge i, què me'n direu, vaig fer voltes i més voltes per autopistes i vies de circumval·lació, etc. etc., sense poder arribar al meu punt de destinació que, com he dit abans, era el metge. Idò, no és aqueix el grau de progrés material i desenvolupament econòmic que desitjam per a les nostres illes? Sincerament, en certa manera m'alegra saber que la nostra economia es va alentint; no vull de cap manera (supòs que hi haurà cervells mal entenents que em qualificaran de detractor de l'economia i mai tan enfora d'això) ni desitj pel meu poble que l'economia s'estanqui i regni la pobresa, però pens que el progrés ben entès no és el que domina a les Balears en aquests moments. Una cosa em va cridar l'atenció: la gran majoria de vehicles només duien un ocupant i això sembla que és més greu. I jo em deman, on anam? No m'estranyaria que els nostres néts nasquessin amb rodes en lloc de amb cames. Pertot hi ha embussos de cotxes, sobretot a les hores de deixar els al·lots a les escoles o d'entrar i sortir de la feina. Llavors, no ens hem d'estranyar que les pluges no arribin a la nostra terra, si és que tenim damunt els nostres caps una punyetera contaminació de fum de cotxes que no sé com encara veim el sol. Pens que, en lloc de ser un país europeu, ens estam convertint en una nació tercermundista, però, alerta, no de recursos materials, sinó de cervell. On s'ha vist mai tants de cotxes per amunt i per avall? I sembla que no podem passar sense el maleït artilugi de quatre rodes que, fins i tot, qualcú l'entraria dins l'excusat si la porta fos prou ampla. Ara que s'acosta Nadal i els Reis, podem pensar, si volem (perquè madò Comoditat i l'amo en Volant són mals de desenganxar), aparcar el cotxe entre setmana i emprar, entre d'altres mitjans de transport, les cames que Déu ens ha donades no tan sols per espitjar l'accelerador. La contaminació, l'aire del cel, el cor, la circulació de la sang i els nervis ho agrairan.