El show americà

Tots els comentaris i polèmiques que han generat els resultats electorals dels Estats Units palesen, una vegada més, que la democràcia no és el sistema ideal. De totes maneres, ben mirat també se demostra que és el sistema menys dolents dels que es coneixen fins avui dia. Molts són els aspectes sobre els quals un voldria reflexionar. Per exemple, un primer aspecte és el funcionament dels sistemes majoritaris, tots els delegats d'un estat són, o bé demòcrates, o bé republicans, així, a Florida encara que un dels dos partits guanyi d'un vot, els vint-i-cinc delegats seran per qui guanyi i qui perdi, aquí si, es quedarà amb un zero patatero. Ben sabut és que tots dos sistemes, majoritari i proporcional, presenten avantatges i inconvenients, de tota manera no deixa de ser molt bèstia que una sola papereta pugui deixar sense representants, electorals, s'entén, a uns quants milions de ciutadans. Però, no només és el sistema electoral, també el compliment escrupulós dels terminis presenta aspectes interessants. Efectivament, pels que indiquen la majoria de les fonts informatives, les decisions judicals ja no tendran virtualitat, i les claúsules de tancament compliran la seva funció. Així, el nomenament dels controvertits delegats de Florida per la cambra d'aquest estat acabarà aclarint els resultats i donant la victòria a un senyor que només ha sortit una vegada del seu país. És a dir, s'acabarà imposant l'estabilitat per damunt de la legitimitat. I certament aquesta imposició des d'un punt de vista estrictament democràtic no deixa de causar un cert rebuig, sembla més lògic dur a terme els recomptes imprescindibles o repetir les eleccions a l'estat disputat que assignar una victòria que no se sap amb seguretat que existeixi i que, en conseqüència, pot fer president a una persona que no ha guanyat, realment, els comicis. Des d'una anàlisi teòrica això és insostenible, tanmateix; per què la borsa no viu tràgicament aquesta situació? Per què la vida econòmica i social del país sembla que no es ressenteix ni poc ni gens d'aquest crisi institucional? Per què els ciutadans i l'opinió pública viuen confortablement i tranquil·lament l'espectacle? Crec que les raons poden ser diverses, tot i això en destacaria un parell, mallorquí, és clar. Primer de tot, perquè sigui qui sigui president haurà rebut un suport popular brutal, no ostentarà el poder una persona sense legitimitat democràtica, sinó una persona que ha aconseguit un empat tècnic amb l'altre candidat i que per circumstàncies de les regles de joc, conegudes prèviament per tots els contrincants, s'ha fet amb la victòria final. Segon, perquè els principis profunds dels sistema continuen iguals de vigents i no es veuen perillar guanyi l'un, guanyi l'altre; sigui Bush, sigui Gore, als Estats Units continuarà havent llibertat, igualtat davant la llei, prosperitat, i els valors essencials dels països occidentals. Tercer, perquè tard o prest, qui tornarà a decidir el president serà el poble, es pot viure quatre anys amb certa manca de legitimitat, en canvi, no es pot viure tota una vida. I precisament aquí, hi ha uns dels elements més destacables d'aquest afer: les lliçons que se'n trauran. De la producció del cas de laboratori i de la seva resolució se'n faran llibres i estudis que conclouran, si s'estima pertinent, en propostes de reforma i de millora. La democràcia sempre se pot millorar, i igual que una persona aprèn dels seus errors, els sistemes poden aprendre dels seus. De tot plegat però, el que més em crida l'atenció és que hi hagi gent a l'Estat espanyol que caricaturitzi i se'n rigui del show americà, amb aquells aires de grandesa que caracteritzen els que ja fa molts de segles que varen perdre l'imperi: què diria aquesta gent, si els seus no tenguissin majoria absoluta per un vot de Formentera, per dir un lloc geogràfic. L'única diferència que se pot afirmar des d'abans que passi, és que segur que els jutjats i tribunals espanyols no haurien emès tantes resolucions en tan poc temps, amb això som a anys llum dels Estats Units.