Unió Mallorquina, amb el Pacte

El Congrés d'Unió Mallorquina s'ha tancat, com era d'esperar, amb una demostració de la cohesió interna del partit nacionalista, tant pel que fa al lideratge com al projecte polític i a l'estratègia seguida. L'anàlisi dels motius de l'absentisme militant en mereixeria una altra de separada. Tornant al Congrés, Unió Mallorquina no dubta de la decisió que prengué l'estiu del 1999 enviant el PP a l'oposició després de 16 anys seguit en el poder autonòmic. Els nacionalistes de centre valoren positivament la gestió del Govern del PSIB, el PSM, EU i Els Verds. No obstant això, s'esforça a deixar clar que no és un partit com els altres dins el pacte. El secretari general, Bartomeu Vicens, ha explicat que els uemites mantenen una relació global amb l'executiu i no particularitzada amb cada una de les organitzacions que l'integren. La cartografia d'UM continua sent la de sempre: hi ha un partit de dretes, un bloc d'esquerres i enmig l'organització que fundà Jeroni Albertí, que aprofundeix en el component nacionalista o mallorquinista. Maria Antònia Munar té clar, per tant, el seu camí. És la voluntat de frontissa i saber jugar molt bé les seves cartes. El missatge és molt precís, encara que, possiblement, a d'altres partits els costi acceptar-lo. Unió Mallorquina exigeix cohesió, pragmatisme i resultats tangibles al Govern de Progrés. D'altra banda, quan es donen aquestes condicions, UM no se sol atrevir a posar gaire emperons a la gestió governamental, per atrevida que sigui.