Aquests dies són a Niça els caps d'estat i govern de la UE per
veure com ho fan per donar entrada al club a països de l'Europa de
l'est, als antics països comunistes per entendre'ns fent servir
terminologia de la Guerra Freda. El nucli d'Europa "França i
Alemanya" ja fa segles que miren cap a l'est. Àustria-Hongria va
fer arribar Europa fins als Balcans i França trobà aliats a les
llunyanes costes de la Mar Negra. A l'elegant Niça, la UE provarà
de treure's el mal gust de boca que li ha deixat no actuar d'hora a
la guerra de Iugoslàvia. Aquest interès d'ara és conseqüència
d'aquell fracàs, però Europa no cerca sols el prestigi i
l'arbitratge a l'Est, sinó que sobretot cerca la seguretat.
Ampliant el club en una dotzena de socis garanteix que no hi haurà
bregues, o que almenys les bregues seran al propi pati i es podrà
posar ordre amb facilitat.
Aquest interès i preocupació per l'Orient contrasten amb
l'escassa atenció que Europa dóna al seu sud, a la Mediterrània en
definitiva. No fa un mes encara, a la meridional Marsella no hi
hagué manera que l'Europa del sud es prengués seriosament la
Mediterrània com un espai propi, com un espai on intervenir-hi. Els
francesos sorprenen en aquesta ocasió perquè sempre han estat
mediterranistes, colonialment mediterranistes i intel·lectualment,
sobretot si recordam Braudel.
Marsella va ser una cimera pobra i no perquè es prenguessin pocs
acords, sinó perquè la conferència de Barcelona sobre la
Mediterrània que se celebrà el 195 tingué el gran mèrit d'animar
una presa de consciència mediterranista que ara s'ha esvaït. I
precisament s'ha esvaït quan més necessària és pel que veim amb la
migració diària Sud-Nord. La Mediterrània hauria de ser un punt
preferent d'Europa i ho hauria de ser per diverses raons. Perquè
Palestina i el món àrab en general reclamen d'Europa atenció per
mirar d'avançar en la pau a l'Orient Mitjà. Perquè el que avui són
immigrants necessaris a Europa demà poden ser sobrers i serà
aleshores quan haurem de menester previsions per tal que aquesta
gent pugui tornar als seus països d'origen portant-se amb ells els
petits capitals que hagin acumulat al vell continent, uns petits
capitals imprescindibles per teixir xarxes autòctones de producció
al Magrib. És més, a Europa li agrada ventar-se de ser una
defensora dels Drets Humans i per exportar això ja hem vist que no
basta amb declaracions institucionals i acords de comerç amb
clàusules que no es compleixen. La millor garantia de respecte als
Drets Humans al Sud està a estimular el diàleg entre les societats
civils de les dues ribes perquè serà la riquesa i complexitat de
les relacions humanes allò que evitarà conflictes i marginació. Si
l'única relació Nord-Sud ha de quedar a mans de tecnòcrates i
mercaders anam servits perquè aquests no solen ser bons garants de
la seguretat civil.
Això era el que impulsava Barcelona 95, la col·laboració
euromediterrània un cop confirmat que ni el militarisme, ni la
dictadura, ni el socialisme d'Estat han servit al Sud per sortir de
la misèria.
I tot això, si ho miram des de les Illes Balears, ens ha de
resultar especialment interessant per la nostra ubicació geogràfica
i pel futur. Quan els historiadors ens referim al nostre espai de
relacions internacionals, per força miram sempre la
Mediterrània.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.