Bartomeu Fiol05/12/00 0:00
TW
0

Que es donin diferències entre els professionals responsables de fer justícia "quin sintagma verbal més feixuc de contingut, aquest de fer justícia, tasca absolutament necessària des del punt de vista moral i social però que tal vegada desborda la capacitat humana", que es donin diferències entre els jutges quant a la interpretació o l'aplicació de la llei, això sembla més aviat normal. Per què? D'una banda, el dret d'acusar o denunciar ha estat sempre contrapesat pel dret de defensa. Això implica, necessàriament, una constant dialèctica interpretativa de la llei. D'una altra, la proliferació de la legislació consubstancial amb l'evolució de la societat moderna, ve a afegir aigua al banyat, si és que feia falta. No oblidem tampoc que la realitat és sempre molt més variada i complexa que la norma. El legislador no ho pot preveure tot exactament; la norma no es pot aplicar a la realitat modo geometri. Sí, les diferències en la interpretació i, conseqüentment, en l'aplicació de la llei són comprensibles i quasi podríem dir que pràcticament inevitables. De fet, hi ha tants de motius perquè sigui així que seria absurd que pretenguéssim ara esser exhaustius. Per qualque cosa tot sistema judicial comporta la possibilitat del recurs a instàncies superiors fins a arribar a un Tribunal Suprem. Però una cosa són aquestes diferències en la interpretació de la norma i una altra certes batalles judicials que poden arribar a suposar confrontacions de tipus personal, sovint per motius polítics, sovint per motius inconfessables. La sospita, almanco, és que si, en un sentit molt general, podem parlar de batalles judicials també podem parlar, de tant en tant, de baralles entre jutges, que no són exactament el mateix.

Un exemple del que volem assenyalar és el cas Sogecable, que va acabar "momentàniament, car hi ha el recurs presentat al Tribunal Constitucional encara pendent de resolució" amb la condemna, per prevaricació, del magistrat Javier Gómez de Liaño, a quinze anys d'inhabilitació i a ser separat de la carrera judicial, condemna que en el seu moment va esser molt discutida "hi va haver qui va gosar suposar que els prevaricadors eren els magistrats del Tribunal Suprem que l'havien condemnat" i afer que ara s'ha remogut de valent amb la contestació que està rebent el recent indult concedit a Liaño.

Un altre exemple seria la pugna que sembla estar-se produint en el si de la judicatura xilena en relació amb el cas Pinochet. Perquè ha estat totalment inesperada la decisió del jutge Juan Guzman Tápia de processar l'exdictador com autor intel·lectual o primer responsable dels 59 assassinats i 19 desapareguts de la denominada Caravana de la Mort, constituïda per un grup d'alts oficials de l'Exercit, comandats pel general Sergio Arellano Stark, el qual actuava com delegat del comandant en cap de la institució, el general Augusto Pinochet. Perquè una vegada que es va retirar la immunitat del general Pinochet, el mateix jutge Guzmán va decidir que abans de prendre cap declaració a l'inculpat, se l'havia de sotmetre a una sèrie d'exàmens mèdics, exàmens que s'han anat ajornant i encara estan pendents.

Mentrestant un jutge de la Cort suprema "que tenia encomanada la resolució de la demanda d'extradició presentada por l'Argentina en relació amb l'assassinat, en aquell país, de Carlos Prat, excomandant en cap de l'exercit xilè" ha estat apartat del cas i s'han produït tensions entre Clara Szczaranski, presidenta del Consell de Defensa de l'Estat, organisme que ve a esser el ministeri fiscal de Xile, i el jutge Juan Guzmán, d'una banda, i el president de la Cort Suprema, Hernan Alvarez. Aquestes tensions han desembocat en una sol·licitud de l'esmentat president de la Cort Suprema adreçada al jutge Guzmán perquè aquest justificàs una carta de recolzament que havia fet a la presidenta del Consell de Defensa de l'Estat. Sembla que, justament, ha estat aquest darrer moviment "i l'amenaça que fos separat del cas per «manca d'imparcialitat»" el que ha provocat la sobtada decisió de processar el general Pinochet sense més demora i sense prendre-li declaració abans.

Com que lluites intestines d'aquesta natura sembla que es poden donar arreu, i d'alguna manera estam assistint a una judicalització del procés electoral als EUA, ¿és possible que algun episodi d'aquest tipus es doni en el sistema judicial nord-americà?