El sopar del Foment de Turisme

El Foment del Turisme de Mallorca és una entitat molt meritòria, de la qual es pot dir allò tan rebregat que si no existís l'hauríem d'inventar. Fins i tot avui, que ha perdut gran part del seu sentit originari perquè hi ha unes institucions públiques que tenen per funció i obligació regular, ordenar i promocionar l'activitat turística a Mallorca, el Foment segueix essent necessari i és un dels interlocutors indispensables a l'hora de dur a terme les funcions esmentades. A més, el seu actual president, Miquel Vicens, li ha sabut donar un aire nou, i ha fet una cosa tan important com és arrelar-lo dins allò que alguns anomenen mallorquinitat. Per això mateix em sembla més lamentable que en el sopar amb motiu dels 95 anys de la institució cometés una sèrie de greus errades de forma, que crec que no han estat degudament valorades pels creadors d'opinió. Perquè un mínim sentit institucional li hauria d'haver vetat aprofitar el discurs d'un sopar en el qual ell era l'amfitrió per criticar massivament el que aquell vespre era el seu convidat més distingit i que òbviament no es podia defensar. No estic parlant de respecte reverencial, sinó de respecte institucional. Tot el que el senyor Miquel Vicens li va dir al President Antich, i molt més, si ho creu necessari, amb la mateixa duresa o fins i tot amb major contundència si ho creu convenient, li ho hauria pogut dir en el despatx del President, o en una taula rodona, o en un col·loqui televisiu. Però no en el sopar al qual l'havia convidat. Direu que és una simple qüestió de formes. Quasi res, diu el diari! En democràcia, les formes són importantíssimes, i la democràcia viu del respecte a les institucions. Que no vol dir de cap manera que en una ocasió així el discurs del President del Foment del Turisme no pugui esser reivindicatiu. Però una cosa és reivindicar i l'altra és maçolar. Una cosa és exigir, amb duresa, si es vol, millors carreteres, i una altra dir-li al Govern i al seu president que el que ha de fer és executar el conveni firmat pel seu predecessor, encara que no li agradi. Una cosa és rebutjar una taxa, que per cert, ja existeix en altres països, i una altra acusar el Govern de discriminar injustament els hotelers perquè es considera que al final seran ells qui l'hauran de pagar i no els turistes. No hi ha dubte que tot això i més es pot dir, però dins un diàleg amb igualtat d'oportunitats. Que el senyor Miquel Vicens ho fes en el marc d'un sopar com el de dijous passat és un mal símptoma, en molts de sentits. Pot voler dir que no hi ha voluntat de diàleg, però coneixent el tarannà del President Antich i del senyor Miquel Vicens no sembla possible. Pot voler dir que no hi ha ocasió o capacitat de diàleg, i en aquest cas s'hauria de cercar ràpidament la manera d'establir-lo. Però també pot voler dir que els possibles i necessaris interlocutors del Govern dins la societat no li donen credibilitat o no l'accepten com a tal interlocutor, I això ja seria gravíssim, Un Govern que no tengués credibilitat estaria perdent el seu suport social. I unes entitats cíviques que no l'acceptassin perquè no és del seu gust, estarien dinamitant l'essència del sistema democràtic. Una cosa i altra s'han d'evitar a tot preu. Convendria que els responsables d'un i altres aprofitassin l'ensopegada de dijous passat per reflexionar sobre la qüestió i adreçar el rumb abans que sigui tard.