Els equilibris del PSM

Els nacionalistes progressistes mallorquins tancaren ahir un 15è congrés marcat per la unitat i la tranquil·litat, dos estats d'ànim que la governabilitat apuntala fins al límit de fer desapàreixer qualsevol reticència interna. L'obertura del PSM-EN a nous reptes, que tal era el lema del conclave, és en realitat un seguit d'equilibris amb un futur tan obert com pretenen els nacionalistes i com és sempre, per definició, una escomesa electoral. I és que les eleccions del 2003 han estat fil conductor i horitzó alhora d'un congrés que ha esbossat amb nitidesa l'ambigüitat d'algunes de les propostes dels líders orgànics i/o institucionals del PSM. D'una banda, s'anuncia que l'any 2001 és el del 25è aniversari del partit, temps invertit a fer brollar un espai polític propi del no-res a base de molta pedagogia. El pedigrí obtingut serveix al reelegit secretari general, Mateu Morro, per reclamar-se pal de paller d'un Pacte Nacional per les Illes Balears que inclou el PP i que ha de combregar amb l'embranzida nacionalista d'Unió Mallorquina i el nou segell autonomista del PSIB-PSOE. D'altra banda, es vol casar l'esperit rebel essencial del PSM amb un difús espai anomenat «centralitat». Són enigmes que el Congrés de la continuïtat no ha desembullat.