Un diccionari d'arqueologia de les idees i el seu entorn inclouria conceptes com el de compromís, per exemple, o el d'autocrítica. I molts més. Estaria bé que un al·lot d'ara pogués saber què s'entenia per compromís els anys 60 i 70, i per què els 80 ho varen capolar tot i estiraren la cadena del vàter. Entenent somerament això s'entendrien coses essencials, com les xifres de morts i desapareguts en les fosses de tants de governs, l'epopeia dels grans processos de descolonització "els alliberaments nacionals", les tortures a les comissaries espanyoles durant el franquisme o coses que ara són pobres aniversaris mediàtics, com el maig del 68: menudències. I què en diríem, de l'autocrítica, que a qui més qui manco "dels afectats" els du ecos de seminaris de marxisme? Quan des de la clandestinitat es parlava d'autocrítica, en els cursets de cristiandat "els mau-mau" s'hi esdevenien escenes d'alta tensió emocional, d'autoacusació pels pecats comesos, per les ofenses a l'Amo "així en deien, del Bon Jesús. Ara, si molt se'ns empeny, i ja en temps de descompte, podem arribar a dir que se'ns ha malinterpretat. O que els altres ho treuen de context, com diu Matas de les raons testiculars d'Arias Cañete: és el més semblant a l'autocrítica que s'ha viscut aquests darrers anys en el govern de l'Estat.

Però no és menester fer-nos tan enfora: ara, el dit món de la cultura "d'aquí, s'entén" està escandalitzat perquè l'espai més important de les Balears destinat a exposicions acull les figuretes d'una empresa valenciana, Lladró. Crec que tots, en un moment o l'altre, hi hem dit la nostra, i en general es tracta d'impressions que no coincideixen amb els gustos d'una bona partida de ciutadans, que acudeixen al Solleric i s'embadaleixen davant una aital exhibició de sensibilitat. Però, sigui com sigui, servidor no he llegit encara "ep, no ho llegesc tot" un escrit en el qual es doni resposta a una qüestió que llançava l'altre dia un Òscar Tusquests cada dia més provocador: per què no són art les figures de Lladró? No és que l'arquitecte dalinià afirmi l'essència artística de les figuretes, però no n'admet la negació per principis ni que ens esqueixem la roba perquè sí. Servidor em pregunt què passaria si l'exposició fos presentada com una instal·lació i les demostracions de l'hostessa contemplades com una performance. En qualsevol cas, és una idea per a quan l'espai sigui reclamat, amb tot el dret del món, per Perlas Majórica.