Xabier Arzallus ha fet saber que els espanyols, en un Euskadi independent, rebran el mateix tracte que els alemanys a Mallorca. A Moncloa, on Aznar té obert un gabinet de crisi encarregat de rebre, analitzar i respondre els comentaris del líder del PNB, es dividiren les opinions. Rodrigo Rato s'ho va prendre malament perquè des dels temps de Carmelo, Orúe, Garay, Canito, etcètera, el País Basc era considerat la vuitena província andalusa "entre nosaltres, tots els territoris de l'Estat reben la mateixa consideració", i les paraules d'Arzallus era una manera de dir-los, als andalusos, que fessin el bolic i partissin Despeñaperros per avall. Àlvarez Cascos, en canvi, va considerar que l'equiparació dels espanyols amb els alemanys era l'aspiració dels polítics i intel·lectuals més preclars del segle passat, es diguin Ramón Serrano Suñer o Ernesto Giménez Caballero. «No estaría mal que finalmente se nos concediera el estatus de raza superior», va comentar Aznar. Tanmateix, la lectura intel·ligent que havia fet Cascos no va aconseguir esvair del tot el rictus de desconfiança del president espanyol. «Si de él dependiera, este fraile vasco "va dir Aznar en referència a Arzallus" no nos iba a conceder ni el derecho a comer lentejas». Adreçant-se a la seva esposa, afegí: «Frau Ana, ricura, dile al servicio que me localice a Jaime de Mallorca y que le hagan saber que le espero ya». Tot això succeïa dijous passat. Va intervenir Mayor Oreja: «Con la rapidez que tú deseas no sé si será posible. Ahora Jaime debe estar poniendo la primera piedra en el tren de Palma a Inca». El va fulminar, amb la mirada, Aznar. «¿Acaso me harás creer que no hay tren?», va demanar al seu ministre de l'Interior. Va sospirar, aquest. «Hay tren y hay vías "va admetre". Pero si no hay piedras en la vía, todo el rojerío del Pacte de Progrés estará hoy en Inca merendándose un frit». Va alçar una mà, en gest autoritari, Aznar. «No sigas», va ordenar al seu ministre. Tot mirant per la finestra, d'esquena als seus col·legues, va demanar baixet: «Y si él pone la primera piedra ¿quién pondrá las demás?». Va tornar a prendre la paraula Mayor. «Seguro que las Brigadas Cinco Estrellas" Hoteleros en Acción Directa nos echarán una mano». En aquest moment va interrompre la conversa Frau Ana. Venia del vestíbul amb la notícia que Matas acabava d'aterrar a Barajas i ja es dirigia a Moncloa. Poc després era en presència del president, vestit amb calçons curts, a punt per a començar la partida setmanal de pàdel. «Aquí me tienes, Kosemari, dispuesto a repartir pelotas», va dir, joiós, en entrar al despatx. «Guárdatelas, que falta te harán en el Ebro», li va respondre Aznar. I va afegir, amb un to de veu sinistre: «Porque vamos a ir a Aragón, Jaime. No lo pongas en duda». Matas va moure el cap per dir que no ho dubtava. «¿Y cuándo iremos?», va demanar al seu cap de files. «No lo sé, leñe. Ve tú, que yo iré luego», li va respondre Aznar. Aleshores li va explicar el motiu pel qual l'havia fet comparèixer. Hi havia discrepàncies entre els seus pensadors més valorats, respecte a les paraules d'Arzallus. Rato les considerava discriminatòries per als espanyols, Àlvarez Cascos afalagadores. «Y yo improcedentes», va afegir Mayor Oreja. «¿Por qué?», li replicà Àlvarez Cascos. «¿Cómo que por qué...? "va respondre Mayor" porque si Arzallus dice blanco es improcedente y si dice azul también es improcedente». Per tal de rematar el discurs, afegí: «Lo improcedente es aquello que es improcedente». Va produir-se un silenci que era sinònim d'admiració. Va reprendre la conversa el president. «Dime, Jaime "li va demanar Aznar a Matas" ¿qué hacen los alemanes en Mallorca?». No va pensar-ho dues vegades el ministre de Medi Ambient. «Comen salchichas», va afirmar. «Ah, no, por ahí no paso "el va interrompre, Aznar". Y no me digas que beben cerveza». «Pues sí "va respondre Matas". Y además en jarra». Va tamborinar amb els dits de la mà dreta damunt la taula, Aznar. «Ni hablar. No sigas "li va ordenar a Matas". Con la cerveza se me pone el bigote rubio». Va intervenir Mayor Oreja. «Además "afegí" donde hay un buen tinto...». Àlvarez Cascos cantussejava: «Como el vino de Jerez/ y el vinillo de Rioja/ son los colores que tiene/ la banderita española!». Continuaren, els altres, sota la batuta d'Aznar. «Banderita tú eres roja/ banderita tú eres gualda/ tienes sangre y tienes oro/ en el fondo de tu alma!». Va continuar Aznar, ara sol: «El día que yo me muera...!». De cop va deixar de cantar. Va adreçar-se a Matas. «Por cierto, Jaime ¿cuándo te vas al Ebro?». Va perdre el color Matas. «Ja serà quan ses ovelles posin ous», va mormolar, malhumorat, sense adreçar-se a ningú en particular. «Jaime, corrígete "el va amonestar, Aznar". Leñe, con esta manía de hablar en regional...». Va parlar Àlvarez Cascos: «Yo he entendido que va a echarle huevos al asunto». Va reaccionar favorablemente, Aznar. «Pues claro, huevos: eso es. Huevos como calabazas de la huerta murciana». Aleshores Rato va reprendre la tonada: «El día que yo me muera/ si estoy lejos de mi patria/ sólo quiero que me cubran/ con la bandera de España!». La tensió d'unes hores abans ja s'havia esvaït. Frau Ana havia tret el seu espòs a ballar, i els ministres cantaven. Matas era l'excepció. Aferrat al telèfon vermell, cridava al batle de Muro, un dels seus adeptes. «Miquel "li demanava a Miquel Ramis" ¿com ho fan ses anguiles de s'Albufera per estar en remull en aquest temps i no constipar-se?». Va estar una estona a dir res, Ramis. «No ho sé "va respondre, pensatiu". En tot cas, si apleguen angines se les curen a la casserola». Dit això, Ramis volgué saber el motiu d'una pregunta tan estrafolària. «És que hauré de creuar l'Ebre entre dues aigües "li va respondre Matas", i dubt entre embolicar-me o no una bufanda pes coll».