Fa devers quatre mesos, vaig publicar en aquestes pàgines un article titulat «Ralph Nader for President» que mirava de cridar l'atenció sobre el fet que a les eleccions presidencials nord-americanes també hi hagués un candidat que posava en qüestió el segrest de la democràcia que suposa el poder immens de les corporacions empresarials i que en feia el punt central de la seva campanya. Ralph Nader, candidat del Partit Verd, que aleshores era un desconegut entre nosaltres, ha tengut en els darrers mesos una significativa presència mediàtica. El problema ha estat allò que han transmès majoritàriament els mitjans: no era el seu missatge electoral novedós ni les expectatives de resultat, sinó la possibilitat que el vot verd impossibilitàs la victòria del vicepresident i candidat demòcrata Al Gore. Per resumir-ho en un titular: «Nader pot donar la victòria a Bush».
L'argument del vot útil és ben conegut. En aquesta ocasió hem hagut de llegir (bàsicament als mitjans espanyols, que en això devien ser un reflex de molts de mitjans americans) referències a l'ego de Nader com a possible culpable de la victòria republicana o crítiques a la irresponsabilitat dels ecologistes. Avui mateix, he hagut de sentir un tertulià radiofònic (un home intel·ligent i culte, gens sospitós de conservadorisme) que parlava, fent referència a Nader, de l'etern infantilisme de l'esquerra radical. Tot plegat, desqualificacions i crítiques que amaguen un profund menyspreu de l'esperit de la democràcia. El respecte a les minories i el dret de tothom a defensar les seves posicions polítiques no són, precisament, qüestions secundàries de l'ordre democràtic. Les crítiques a algú pel simple fet de presentar-se a unes eleccions impliquen, a més a més, un insult a l'electorat progressista, que és en definitiva qui ha de valorar si s'estima més triar entre la menys dolenta entre les dues opcions de sempre o donar el seu suport a una força minoritària i de signe inequívocament transformador. Fer més petit el camp d'allò possible, reduir-lo a allò que ja coneixem: aquesta és l'essència del que ara s'anomena el pensament únic.
Si George W. Bush esdevé finalment el nou president dels Estats Units, els predicadors del vot útil podran dir que els resultats els han donat la raó.
Per parlar només de Florida, la quarta part dels prop de 100.000 vots de Nader hauria estat més que suficient a Gore per ser el nou president.
Aquesta, però, no és la lectura única de les eleccions, pel que fa al vot verd. També haurem de concloure que la crida al vot útil, a la prudència que acaba per no canviar res de fonamental, acaba per fer forat. Ralph Nader ha hagut de lluitar en les pitjors condicions possibles: una cursa electoral disputadíssima i en què el candidat demòcrata semblava anar per darrere. Això li ha fet baixar d'unes expectatives de vot del 5% a un resultat final del 3%. La pressió del vot útil queda palesa al resultat de Florida, on Nader ha tengut un resultat del 2%, més baix al de la mitjana, perquè ja se sabia que era un estat clau.
Alguns, però, seguim pensant que la notícia és que algú que té plantejaments ecologistes, que s'oposa a la dictadura del mercat i que defensa un vertader avanç democràtic hagi obtengut més de dos milions i mig de vots. Al país que és el Centre del Centre del món, aquesta expressió d'un sector de ciutadans profundament crítics és un signe d'esperança per al futur.
