Les rates són rates

El reportatge de n'Aina Vives, d'ahir en aquest diari, em va fer rejovenir trenta anys. Els testimonis que arreplegà dels veïnats eren com la veu i la paraula d'aquella gent coral i malmenada de la meva joventut de reporter pels tuguris de la nit i de la bauxa. Pobres i rics, efectivament, però no mai incomunicats o enfrontats entre dos idiomes d'idèntic origen o dues cultures d'idèntica font i mare. Salut, amics "Gafim, Bonet, Quinito, Jaime mío, Pau, Riutort, Marc, Damià, Xim, Andreu i tants d'altres", que ja no fareu avui la penúltima copa a la barra de Jack El Negro i que ja gaudiu de la nit interminable de l'alegria. Diuen que ara conviuen rates i angelots en el Jonquet. De rates, sempre n'hi ha hagut. Au, ja ho he dit...