La paranoia

I què fan per empeltar-nos aquesta paranoia per la qual esdevendrem problemàtics? Tenen un pla diabòlic, perquè és imprevisible, com la beneitura sobre els efectes devastadors de la qual ens avisava Cipolla. Per ventura no tenen pla, sinó mala voluntat de fons i estupidesa de forma. O una cosa per l'estil.

I qui sap si servidor ja en som víctima, perquè quan hom veu bellumes i els atribueix una determinada capacitat simbòlica, per ventura és que, efectivament, la paranoia ja ha arrelat en la seva quotidianitat. Però, així i tot, digau-me, véreu les fotografies que publicava Ultima Hora dimecres, d'unes finestres i uns balcons de Son Dureta, apuntalats? Fa més d'un any que estan així, se'ns informava. Fa més d'un any que s'hi va detectar perill.

És atribuïble a un focus paranoic la contemplació d'aquest panorama com a metàfora de l'estat de l'Estat a les nostres illes? Afegiu-hi: la Che Villalobos, que no podia rebre les nostres autoritats comunitàries per qüestions d'agenda, visita les obres del nou hospital de Palma, acompanyada "oh, miracle" del ministre successor d'Isabel Tocino: hi podem veure una manca de respecte al nostre Govern? I una manca de respecte al nostre Govern, pot ser interpretada com una manca de respecte als ciutadans de la Comunitat? En qualsevol cas, vénen dos dels integrants més il·lustrats de l'actual govern de Madrid a fer imatge a compte d'infraestructura sanitària, mentre les finestres i els balcons de Son Dureta duen un any apuntalats.

Detectar en aquests fets alguna cosa semblant al menyspreu per al conjunt de la població illenca, pot constituir un símptoma de paranoia irremeiable? Home, per ventura sí, però el duo format per Villalobos i Matas, tan distint del que formarien, per exemple, Birulés i Piqué, és per alarmar el cristià més resignat.