Una tomba oblidada

Tot just en entrar al cementiri de Palma per la porta principal, trobam la Via de la Creu "de la Cruz en els rètols, perquè l'ajuntament no ha tingut temps per a normalitzar-los", que és una sendera àmplia i assolellada, dissenyada als anys vint del segle passat, a la qual únicament adquiriren tombes les famílies amb un cert to social. Està tocant la Via dels Màrtirs, que s'anomena així perquè hi reposen un nombre important de feixistes "Ramon Franco entre ells", que moriren en combat durant la Guerra Civil. A la Via de la Creu, també n'hi ha enterrats una grapada de morts de l'anomenat bàndol nacional, militars sobretot. I els dos germans Barberà, falangistes de la primera fornada que perderen la vida amb un mes de diferència, el 19 de juliol i el 18 d'agost de 1936. A poques passes d'aquesta tomba, n'hi ha una que guarda les despulles d'un personatge determinant en els conflictes socials que sacsejaren Espanya en el XIX i del qual, curiosament, ja no en canten galls ni gallines. La seva fitxa no apareix a les enciclopèdies i no tenc record d'haver-lo vist anomenat pels historiadors que estudien aquesta època, tot i que no podia dreçar la pitrera a causa del pes de les condecoracions que hi portava. Em referesc al general Josep Oliver Vidal (1836-1922), descobridor de La Mano Negra un dia força venturós per a ell. La Mano Negra era un moviment anarquista, d'existència dubtosa, suposadament relacionat amb la FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola). Però anem a pams. A mitjan segle XIX, el camp andalús era un polvorí a punt d'esclatar. El malestar tradicional del camperolat, conseqüència dels baixos jornals i de la misèria a què es veia condemnat pels terratinents, va possibilitar l'arrelament del bakuninisme entre els elements més fanàtics. Això va provocar que es produïssin discrepàncies profundes en el si de la FTRE "l'anarcocomunisme andalús oposat a l'anarcocol·lectivisme català", que propiciaren la desvinculació i radicalització de la cèl·lula andalusa de les de la resta de l'Estat. Cremaren, els anarcos andalusos, les anyades de molts de «cortijos» de la comarca de Jerez i els grans terratinents s'alarmaren. Allò podia ésser el començament d'una veritable revolució? Cal pensar que sí. La gent sol estar en contra de l'ús de la violència, però reconeixia que les condicions laborals dels jornalers eren miserables. Davant aquesta indefinició de les classes mitjanes "que simbolitzaven, una vegada més, el cor de la tragèdia grega", els terratinents havien d'actuar amb força astúcia si no volien perdre la partida. I sospesaven quina decisió els convenia prendre, quan va aparèixer el tinent Oliver, de la Guàrdia Civil, per a treure'ls de dubtes. Som a Jerez, a l'any 1883. Mirau per on el tinent, com aquell qui cerca esclata-sangs, va trobar, sota una pedra, una sèrie de documents que contenien els estatuts fundacionals de La Mano Negra, una organització violenta, anomenada així perquè a cada un dels fulls trobats hi havia pintada una mà negra a manera de signatura. Aquest muntatge fabulós va servir d'excusa per a justificar una repressió ferotge contra els afiliats andalusos de la FTRE i per a desqualificar la legitimitat dels moviments obrers de tot arreu de l'Estat. Els terratinents, que havien vist com cremava la seva anyada o la del veïnat, respiraren alleugerits. Sagasta, sacsejat per problemes d'Estat, també. Tot feia preveure que la justícia no s'acoquinaria a l'hora de donar llendera. I així va ésser. En el consell de guerra, en el qual no es va provar res en contra dels acusats, es dictaren set penes de mort, que s'acompliren de seguida, i un centenar de penes de presó que s'haurien de fer lluny del territori espanyol, a Filipines concretament. Mentrestant, el tinent Oliver havia prosperat. D'ençà que va aixecar la pedra va fer allò que se'n diu carrera, de manera que, en el moment de redactar la seva làpida no bastaren ni dues ni tres ratlles. Diu exactament: «Aquí yacen los restos del Excmo. Señor D. José Oliver Vidal. General de Brigada y Jefe de Administración Civil de 2ª Clase. Condecorado con las grandes cruces y placas de San Hermenegildo, San Fernando y Mérito Militar de 3ª y 2ª Clase Roja y Blanca y la de María Luisa; comendador de número de Isabel la Católica y de la Corona Real de Prusia; las medallas de guerra de Àfrica de 1860 y guerra civil de Alfonso XII, la de Cuba y otras. Jefe de Seguridad de Madrid e inspector del gobierno de ferrocarriles y Descubridor de la Mano Negra». Una mica més avall hi ha les paraules de cloenda: «Tu viuda e hija no te olvidan». I les viudes i els fills i les filles dels condemnats cal pensar que tampoc. Els mallorquins, sí. Si tant voleu per una qüestió d'higiene moral. Va morir cinc dies després del traspàs de Costa i Llobera, i Costa continua a la memòria de tots.