Consells Insulars: Incerta glòria

Si hem de fer cas a alguns polítics, dimarts passat va esser un dia històric per a les Illes Balears. Llàstima que els ciutadans només se n'hagin assabentat pels diaris. I això ja fa pensar que, d'històric, res de res. Perquè un dia realment històric hauria de fer vibrar tota la ciutadania. En canvi, l'aprovació de la Llei que permet que els Consells Insulars es converteixin en «autèntics» governs de cada illa ha passat sense pena ni glòria. S'han confirmat els temors que jo ja manifestava aquí mateix fa sis mesos, i perdonau l'autocita, que podria semblar petulant i no ho és, sinó pena per la nostra democràcia: La societat illenca passa olímpicament quan es planteja la configuració institucional de la nostra Comunitat Autònoma. Així mateix, una mica hem avançat des dels anys gloriosos en què es va haver de fer l'Estatut dissimulant (perquè va esser impossible vèncer-los) els prejudicis i suposats greuges ancestrals dels menorquins i dels eivissencs: la Llei ara aprovada, que en aquell moment hauria semblat a Menorca i les Pitiüses l'alliberament de «la bota dels mallorquins», com deien alguns ínclits polítics de la UCD menorquina, ha passat ara allà tan desapercebuda com a Mallorca mateix. He tengut la curiositat de consultar la premsa de Menorca i d'Eivissa, i l'aprovació de la Llei no sols no ha merescut l'honor del gran titular de primera pàgina, com jo esperava, sinó que ni tan sols no ha estat objecte de més comentari que un brevíssim editorial exempt de tot triumfalisme al diari «Menorca», mentres que a la premsa pitiüsa ni això. La simple notícia a lloc no destacat del diari, i a partir de l'endemà, silenci. Deixant de banda l'inconcebible visceralisme d'alguns plumífers de l'extrema dreta a Mallorca, que entre altres coses encara no han estat capaços de sumar vots per adonar-se que fa un any i mig el PP va perdre les eleccions, la nova Llei ha deixat indiferent tothom. Sens dubte pot haver influït en aquesta reacció el fet que el PP, el partit amb més suport popular a les nostres illes amb gran diferència, hagi votat en contra de la Llei i hagi anunciat que el Govern central hi presentarà recurs d'inconstitucionalitat. Com que el PP governa allà amb majoria absoluta, s'ha de suposar que els senyors del PP illenc saben de què parlen i que els seus companys de Madrid no els deixaran amb el cul a l'aire. Però, al meu entendre, el problema no és aquest. El problema és que la Llei de Consells Insulars s'hauria d'aver aprovat en el nostre Parlament per unanimitat, o si no, amb el màxim consens possible. Una llei que afecta l'estructura institucional d'un país, sigui o no sigui constitucional, no es pot aprovar amb el vot favorable dels representants de poc més de la meitat dels ciutadans, i el vot en contra dels representants de poc menys de la meitat menys un d'aquests mateixos ciutadans. Això sense entrar en el fons de la qüestió, que ens obligaria a dilucidar si la Llei ara aprovada va en el sentit de complir el mandat de l'article 9 de l'Estatut, que obliga les institucions d'autogovern a orientar «la funció del poder públic en el sentit de consolidar i desenvolupar les característiques comunes de nacionalitat dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera», o si tendeix a tot el contrari: a desarticular encara més el feblíssim sentiment de comunitat balear que tothom diu defensar. La qual cosa permet sospitar que alguns, almanco, dels qui varen votar a favor de la Llei pensaven que, com que tanmateix el PP hi presentarà recurs d'inconstitucionalitat i no entrarà en vigor, tira milles, i embolica, que fav fort! Punt del programa complert, i si no es pot fer realitat, no és culpa nostra. Tot plegat un sarau intranscendent, que me fa pensar que el dimarts passat no va esser un dia històric, sinó un dia d'incerta glòria, per als Consells Insulars i per a la nostra Comunitat Autònoma.