TW
0

Íntimament, i potser també de manera pública, amb tot l'oratge que fóra possible, m'agradaria saber, si vostès m'ho permeten, on rellamps són i que me'n diuen ara tots aquells estols que, l'any passat a finals de l'estiu, motivadíssims pel gran incendi dels envoltants de la Serra d'Artà, mossegaven, tallaven claus, criticaven de manera absolutament ferotge, immisericordiosa, la nou arribada consellera de Medi Ambient, dona Margarida Rosselló que, imaginau-vos, novella en el càrrec, encara no devia saber on era l'interruptor de l'aire condicionat de la Conselleria, o si a l'inodor s'havia de pitjar o estirar per fer anar l'aigua.

Ho dic perquè, enguany, un dels anys més secs de la història, o sia, amb més risc d'incendis de molts temps viscuts i potser per a viure, no se n'ha produït cap d'importància d'incendi, que jo en tengui coneixement. Hi ha hagut molta sort? Les mesures de prevenció han funcionat? N'ha sabut molt la consellera Roselló enguany? Troben aquells apallissadors que és arribada l'hora de donar-li l'enhorabona? Al titular em remet. Que qualcú tengui la paciència de donar-me'n resposta. Sobretot algun dels columnistes que semblaven tan cabrejats per la inoperància de la Conselleria de Medi Ambient. Eren mercenaris aleshores aquells? Tots? O ho som jo ara, a la vista dels bons resultats, per fer un laudes a una persona d'un partit al qual no he militat mai, encara? De veritat hi ha algú tan ximple que no sàpiga entendre que, si som bons a l'hora de criticar, també ho hem de saber ser a la de reconèixer mèrits? Punt i a part.

Una altra qüestió: bono, ja tenim en Zaplana i n'Antich entenent-se en l'assumpte de gasoducte. Bé, el «Cartagenero» hi ve a bé de facilitar a Mallorca l'accés del gas natural necessari per apaivagar les necessitats energètiques d'aquesta terra nostra. Com que és un fet inqüestionable la necessitat d'energia per poder seguir engreixant les mitja dotzena de butxaques de sempre, que després, en lloc de modernitzar, requalificar els hotels d'aquí, van i inverteixen devers el tròpic, a la Xina, o allà on Sant Pere va perdre les sandàlies, tan s'hi val, i definitivament ens han fet creure que el que calen són els bons resultats del balanç "el seu, clar, que a can Biel no importa fer-ne, són faves tan contades!", i ben alerta de dir que per obtenir això s'han hagut de sacrificar tants alzinars, tants pinars, o si des del Club Nàutic Cala Gamba estant, "perdó: «Náutico» allà on he dit Nàutic, que aquests també s'han normalitzat però a l'inrevés, paraula" i mirant cap a llevant, el paisatge ha canviat, ara a més de les xemeneies que GESA envergà en el seu temps i moment a l'hortet que hi havia i que era propietat d'una parenta del que després fou un alt dirigent de l'empresa pels mèrits propis i per haver facilitat la construcció d'una central tèrmica en el lloc més inadequat de la contrada, "uf, quin paràgraf!" amb cases habitades des d'antuvi i l'Hospital de Sant Joan de Déu a la vora, deia, ara hi ha instal·lats els set o vuit embalats enormes, amb molt impacte visual, dessaladores mòbils necessàries perquè seguesquin pagant-nos sous de supervivència els senyors que necessiten guanyar molts doblers per després invertir-los a una altra banda. I que estan enfurits com rates enviscades per tot allò de l'ecotaxa, pobres. I si els calagambers que em puguin arribar a llegir, a les nits tardorenques tranquil·les i plàcides perquè els avions s'enlairen per l'altra banda, quan bufa llevantolet amable, senten un saluet insistent, com si un moscard gros es passejàs per l'estança, no empreu el flit, no n'hi ha cap d'insecte, són les turbines de les dessaladores, és el brunzit de la «qualitat de vida». Un amic em diu: tu saps que tot això del gasoducte València-Mallorca ja és un fet? Sí. I pots endevinar quin lloc és el més probable per envergar-hi els dipòsits de distribució? I li he contestat: sí que m'ho pens, però ho demanaré per escrit, a veure si qualcú ho sap de cert i ens ho sap dir. Fet queda el segon interrogant.