TW
0

Tal vegada ja n'hem fet massa propaganda parlant de la desnormalització lingüística dels seus establiments, cosa que, d'altra banda, els hauria d'haver fet reaccionar de manera més efectiva o almanco cercar-ne qualque estratègia. Veig, però, que a qualcun dels seus establiments alguns productes hi han tornat a aparèixer en català. Aquest és el cas de les patates fregides, la llet, els sucs i els filets de cavalla. Hi he vist, també, l'oli i els pots d'olives, el lleixiu, però poca cosa més. A més, ho tenen tot mesclat i entre qualque paquet de «pañuelos»; n'apareix qualcun de mocadors; i coses així. Supòs que deuen treure aquests productes que tenien emmagatzemats i d'aquesta manera podran eliminar-los per a sempre d'aquesta terra. Però no vos penseu que entrar a un Caprabo per trobar-hi només suc de taronja i poma, bosses de patates o qualque llauna de sardines o cavalla, constituesqui cap passa endavant. Si volem fer una compra completa, tanmateix ens haurem d'endur productes en castellà. A l'apartat de neteja, «limpieza»; per als de Caprabo, vaig veure rentavaixelles, lavavajillas; per als de Caprabo. Idò resulta que tots els pots de rentavaixelles eren en castellà, llevat de dos als quals havien arrabassat l'tiqueta, tal vegada, qualque anticatalanista. Hauríem de saber, però, per què no s'arrabassen les etiquetes dels productes alemanys o francesos, quan es fa una campanya d'aquests productes a les grans superfícies comercials. Per acabar-ho d'adobar, molts de compradors surten amb aquests productes presumint de poder consumir aliments (que segurament són d'allò més bons), però etiquetats en una llengua de la qual no entenen ni un borrall. Curiosament han reconegut el producte per altres elements externs: pels dibuixos o per la transparència de l'envàs si aquest és de vidre. Pareix esser que n'hi ha que només remuguen si l'etiquetatge es fa en català. Sincerament, s'ho haurien de fer mirar amb lupa, per veure si tenen qualque lesió cerebral.

Josep Antoni Calvo i Femenies. Marratxí