Q ue vivim plenament immersos en una espècie d'onada gegantina de conservadorisme, ningú no ho dubta. Fa vuit o deu anys agradava, als progres espanyols i europeus, comentar despectivament aquesta onada que afectava els Estats Units, pensant que mai no arribaria aquí. Com sempra, però, tot allò que se crea i desenvolupa en el país culturalment, socialment i econòmicament més dinàmic del món inevitablement ens arriba, més o manco adaptat. En tots els àmbits de la vida l'americà és el cànon que serveix de referència. Triomfar a Amèrica (Dalí, Cugat, M. Barceló, M. Adrover, A. Banderas, Telefònica, Iglesias Sr., Iglesias Jr...) és el Triomf. Els èxits domèstics són secundaris, petitons. I per triomfar allà cal fer allò que allà val, i al seu gust, i així a poc a poc, i per via de l'admiració i desig d'imitar, aquesta manera de fer les coses a l'americana esdevé també la forma pròpia de fer, aquí. Afecta no només la cultura, o la política que de cada dia és més a l'americana, sinó fins i tot la més banal quotidianitat. Basta veure l'estranya moda que afecta granats senyors i senyores per igual (els adolescents i els futbolistes són cas a part), sobre la normalitat mental dels quals no cal en principi dubtar, d'anar onsevulla que vagin amb una gorra de visera al cap, de lona intranspirable que fa suar els cabells i la closca, que és la forma (com bé sap tothom que hagi fet la mili) més segura i ràpida de quedar calb, en lloc de dur el capell adequat (si és que en volen dur) per a cada estació, la qual cosa a Mallorca ja només ho fa correctament Antoni Serra. Però ara ja m'estic desviant. Deia que l'onada conservadora ens afecta intensament. Tots els àmbits es pleguen al conservadorisme americà. Només en un no s'ha adaptat el receptor a l'emissor, perquè el receptor ja ho és prou, ultraconservador. Efectivament, els seguidors de l'estranya (perquè estrany és venerar una creença masoquista com aquesta que, a més, tants de milers de milions públics ens costa) organització liderada pel president de l'estat teocràtic del Vaticà, no han necessitat que els integristes americans els ensenyassin res sobre l'odi al sexe. Difereixen en moltes coses, els integristes d'aquí i d'allà, però en això són germans. No fa gaire, un programa de televisió mostrava com milions d'adolescents nord-americans són torturats psicològicament per capellans d'una organització ultra que, literalment, ensenyen que tota forma de sexe que no tengui com a fi la procreació, i dins el matrimoni, no és només un pecat, sinó una forma segura de mort que qui la practica ben merescut té el terrible final. Aquí, ja sabem les opinions dels teòcrates del Vaticà. El que no sabíem, i arribam així a la fi al perquè del títol d'aquest article, és que Sa Nostra s'apuntava a l'onada ultraconservadora que ens vol retornar als temps dels cinturons de castedat o de la dutxa d'aigua freda. Almanco així ho hem de suposar quan, en ocasió de l'informe que ha elaborat i que presentava despús-ahir sobre el risc social dels nostres joves, ens diu que una de les caracteritzacions d'aquesta vida al límit és, devora la drogoaddicció, manca de feina, sub-educació i demés buranyes socio-econòmiques, la «promiscuïtat sexual». Així, sense matisos. O la transcripció de la premsa és errònia (confiem) i els de Sa Nostra afegien un «...sense preservatius» que s'ha perdut a les impremtes, o ens haurem de malpensar. Perquè pareixia que els que no participen de l'integrisme espirista (i en la nova època hem de suposar que Sa Nostra no en fa part) tenien clar que el sexe no és dolent, no és cap perversió, no asseca el moll a ningú (de la mateixa manera que ningú no se queda cec per autofer-s'ho), sinó que era cosa d'anar alerta i fer-ho adequadament protegit: tantes vegades vulguis, puguis o et deixin. Però si no hi ha hagut errors de transcripció, pareix que Sa Nostra s'apunta a les tesis del Vaticà. Un exemple més, de l'onada conservadora que ens ataca, o un simple lapsus? Confiem que sigui el segon.