Congressos i bicefàlies

En aquesta ocasió ens promet importància, diríem, si aquesta paraula no estigués tan arraulida de sentit. Així, moltes qüestions institucionals hauran d'assolir una forma o altra de resposta concreta en la temporada política que comença. Per exemple, la redacció del pla d'usos del Camí de Cavalls, la resolució del feix d'al·legacions a la moratòria urbanística, l'ecotaxa o l'aprovació de la nova Llei de Consells Insulars. No és pas un repertori banal.

Avui, però, només em fixaré en el perfil que dibuixa el curs polític des del punt de vista orgànic dels partits capdavanters a l'arc menorquí. Tant la FSM"PSOE com el PP coincideixen a encetar"lo amb la celebració de llurs congressos respectius. Tindran lloc el darrer cap de setmana de setembre. Ambdós prometen de ser qualsevol cosa, manco una rutina aigualida. No vull pas dir que els delegats no hi hagin de participar amb totes les contingències perfectament fermades i controlades, com és habitual en aquesta mena de cerimònies. El que, en canvi, sí mir d'avançar és que no seran congressos irrellevants o de fada transcendència. Més aviat, em fa l'efecte que serà ben al contrari.

Pel que fa a la FSM"PSOE, la senyora Joana Barceló, l'actual secretària general, hi farà el camí invers al que pretén el senyor Antich. En lloc d'aspirar, com aquest, a consolidar"se en el lideratge orgànic, potser creient que l'objectiu natural d'un qualsevol polític és abassegar els principals càrrecs de poder, dins i fora del partit, la senyora Barceló aspira a crear espais lliures. Convençuda que ha augmentat de debò el seu lideratge institucional i social en el primer any al capdavant del Consell, desitja de dedicar"s'hi de ple a ple. Així, deixarà la secretaria general i donarà pas a un altre nom. En definitiva, el socialisme menorquí sembla caminar envers l'experiència d'una bicefàlia explícita.

En el si dels populars, la cosa també despunta en la mateixa direcció de la bicefàlia, però, tanmateix, amb matisos particular. Aparentment, la resolució del congrés no sembla que hagi de tendir a una bicefàlia preparada a priori. Hom diria que aposta pel més tradicional monolitisme del cap únic, puix que serà l'actual president, el senyor Juan Manuel Lafuente, qui es presenti a la reelecció. El detall, però, rau en el fet que ell havia dit, en posar"s'hi al capdavant després de la desfeta electoral del 1999, que només ho feia amb caràcter transitori per portar el partit fins al congrés insular. En canvi, ara, després del «seu» èxit electoral del març passat i d'haver guarit una mica la moral política d'un partit que fou expulsat de totes les institucions en què comandava, ningú no ha gosat de preparar"li cap candidatura a la presidència que no sigui la que ell mateix encapçalarà. Amb açò, el senyor Jaume Matas, el líder popular en la distància, ha fet valer les seves tesis, tot col·locant, a Menorca, l'element que li inspira confiança personal. Ara bé, la bicefàlia en sembla que haurà d'arribar, tard o d'hora, perquè, a mi, se'm fa inconcebible que el senyor Lafuente, que pertany personalment al segment de maonesos nadius castellanoparlants, pugui liderar una llista, atesa aquesta manca de «normalitat» plena i natural de ser un menorquí en menorquí. Més aviat, pareix que el rar equilibri és aquest: el senyor Matas aposta per un president insular que li controla bé les coses de casa, i, ell, com a bon deixeble, cercarà un candidat electoral que li faci el mateix a la propera legislatura, o sigui a la casa comuna del Consell. El temps haurà de judicar l'encert de cada bicefàlia.