La coneguda inestabilitat del govern a Itàlia, que canvia cada sis mesos des de fa quaranta anys, és compensada per un aspecte de la seva comunitat política que mai no canvia: sempre estan en campanya electoral. Per això els polítics italians tenen encara més problemes que els habituals a Europa per despertar l'interès dels votants despistats, i potser són més hàbils també. Silvio Berlusconi, ara l'home més ric d'Itàlia que sembla amargat per no poder dominar l'escenari, ja ha anunciat el seu programa electoral per si les eleccions de la propera primavera s'avançassin. El que sorprèn és que anuncia la creació d'un estat d'autonomies italianes molt més fort que l'actual. Les regions s'ocuparien d'educació, sanitat i ordre públic. Sembla que no hi ha ningú que no afavoreixi l'Europa de les Regions. Que el demagògic Berlusconi s'apunti al regionalisme indica cap a on van els tirs.