El nacionalisme com a base de tota activitat política

«Tots els pobles, a grans trets, d'una manera o altra precisen d'una sèrie d'elements basics per sobreviure: una llengua per comunicar-se, un territori on conrear els seus aliments i pasturar els seus animals, on consolidar la permanència dels seus habitatges, on conservar els seus records, on educar els seus fills dignament, on atresorar les seves riqueses, on venerar els seus herois, on reposar després del combat... Tots els pobles que han estat, són i seran han participat d'aquesta breu descripció. En tot això trobam també una identitat determinada per a cada poble que el personalitza, o bé per altra part una absència total d'identitat que el condueix a la seva desaparició irremeiable, essent menjat per altres pobles. En aquest sentit, i només dient això, crec que arribam al coneixement de la demanda política bàsica i comuna a tots els pobles. I trobam en aquesta anàlisi tres àrees d'interès específiques: * La persona en si mateixa i les seves necessitats com a tal i com a membre del grup. * La seva relació i comunicació amb els altres membres de la comunitat. L'instrument d'aquesta comunicació és la llengua, en un principi no com a senya d'identitat sinó com a vehicle d'enteniment i de vertebració de l'acció comuna. * El territori, com a element d'on treure el pa, que s'ha d'usar amb molta cura com a patrimoni esgotable i insubstituïble.
Aquests són els elements als quals qualsevol líder polític d'un poble determinat hauria de parar esment i tenir-ne escrupolosa cura. Els prec que tenguin l'amabilitat de reconèixer amb mi que els punts que acabam d'esmentar són bàsics a l'hora de fer un programa nacionalista. El nacionalisme, doncs, és a la base de tota activitat política passada, present i futura. No és quelcom destructor ni violent per naturalesa, ans tot el contrari.

El nacionalisme és el sentiment ple d'amor il·lusionat, les sensacions íntimes i indefinibles que brollen de tots els esperits dels homes i dones que estimen ca nostra, el nostre poble, el nostre país, l'emoció honesta i sincera que experimenten en percebre els seus petits detalls com la pròpia terra o la mar que envolta les Illes. Si el nacionalisme és això tan senzill i alhora tan complicat, no es pot reduir a una simple qüestió de passat, de reivindicació de greuge històric.

Totes les persones que vivim a Mallorca ens devem a la terra que ens acull i ens dóna la vida. A tots, sense excepció, ens convé cuidar-la. A tots ens convé compartir uns interessos comuns; tant se val, a l'hora de defensar els interessos de Mallorca, que hàgim nascut a Manacor, a Búger, a Campos o a Felanitx; tant se val si som de Palma o de la part forana; és igual si la persona que viu a Mallorca no ha nascut a l'Illa, sempre i quan aquesta sàpiga respectar els drets i la cultura del lloc on ha anat a habitar. A tots ens interessa, si volem augmentar la nostra qualitat de vida d'acord amb les nostres necessitats reals, defensar uns interessos comuns, o saber encarregar la tasca a uns representants que davant les instàncies superiors no estiguin hipotecats per cap tipus de rendibilitat política amb qualsevol altre lloc de l'Estat.(...)
Abans vos parlava de les necessitats bàsiques de la persona. Una altra necessitat bàsica de la persona, i per extensió la de tot un poble, és la seguretat de poder triar el camí que volen seguir els membres d'aquest poble, sense cap tipus d'intromissió externa. D'això se'n diu llibertat.

Si vos hi fixau, aquesta paraula no és escoltada per ningú sense provocar emocions diverses. La paraula llibertat, en unes persones provoca desitjos il·limitats, en altres provoca pors quimèriques. Ara bé, quan parlam de llibertat, hi ha quatre aspectes absolutament necessaris, irrenunciables, i que haurien d'estar fora de tota discussió: la llibertat individual, la llibertat de premsa, la llibertat electoral, la llibertat parlamentària i la responsabilitat ministerial, garantia i salvaguarda de totes les altres llibertats. Si alguna d'aquestes falla o és minvada, ens trobam automàticamanent amb una societat humana incompleta, mancada de les seves característiques bàsiques i fonamentals.

La tasca política no és gens fàcil si existeixen a l'interior de les persones que l'exerceixen, sentiments tals com l'odi, l'amistat, la ira i la compassió. Tots aquests sentiments són noses, destorbs que no permeten discernir a l'hora de dur a terme accions, si aquestes s'apliquen pel bé d'uns pocs o pel bé general de la societat. Així, doncs, la responsabilitat de les persones que representam el conjunt de la societat és actuar sempre en pro del bé comú, amb la finalitat vital de dignificar la tasca política. Això només es pot aconseguir si es respecten uns requisits mínims, entre els quals s'hi troba el que anomenam lleialtat institucional, que no té res a veure amb la lleialtat partidista que alguns polítics confonen d'una manera escandalosa i poc rigorosa. ¿S'ha de treballar per servir el conjunt de la societat o per servir únicament el partit? Els partits només poden ser un mitjà per arribar a... perquè hi ha temes que no poden suportar de cap manera la seva politització, i no només perquè la seva politització significa el seu embrutiment i l'obstrucció d'un funcionament que hauria de ser òptim, sinó perquè a més, la dignitat de l'ofici polític se'n ressent cada vegada que això es produeix. Desgraciadament, en els darrers temps, la política mallorquina s'ha vist assetjada per comportaments d'aquests tipus. No només és desitjable que els dirigents polítics els evitin, sinó que a més el conjunt de la societat civil sigui capaç d'exigir que no donin ales a la crispació política i social. Hem de començar a pensar i a parlar en termes de les necessitats dels mallorquins, no de les necessitats d'una o altra persona, grup o partit.

Concretant més, he de dir-vos que no es poden utilitzar les sensibilitats històricament ferides de determinats grups de persones i usar-les per aconseguir uns propòsits que van en contra del bé comú. I quins són aquests propòsits que podem considerar il·legítims, o fins i tot criminals? Doncs són tots aquells propòsits que es situen diametralment en contra del tarannà de tot un poble, en contra de la seva llengua, de la seva història real, de la seva cultura vertadera, de les seves tradicions més ancestrals, tot intentant reduir aquest bagatge al no-res, pretenent anihilar-lo. És precisament tota persona o grup de persones capaç d'actuar d'aquesta manera que us acab d'explicar la que pot considerar-se com a socialment nociva i enemiga dels interessos generals. Un mallorquí és aquell que estima Mallorca i vol el seu bé i el de tota la seva gent. Un mallorquí és aquell que comprèn el que deu a la terra que el manté, i sap respectar la seva cultura i la dels altres, de la mateixa manera que ho ha sabut fer històricament l'Illa de Mallorca, acollint homes i dones de totes les procedències sens cap tipus de trauma. Mallorca és una terra beneïda per la naturalesa. I és precisament aquesta naturalesa el que constitueix la nostra major riquesa. Ella és la fesomia personal i intransferible que el poble mallorquí pot oferir, a qualsevol persona que véngui a visitar-nos des de fora. Però aquest tresor és limitat, i gaudeix d'un equilibri fràgil que es mou dins uns paràmetres no massa amples. Les opcions a l'hora de protegir el nostre patrimoni natural són ben poques.

I en aquests moments, després d'uns anys d'expansió econòmica, és hora de saber posar peu al fre. Si no volem estavellar el vehicle que és Mallorca, hi ha una sèrie de reptes que aquesta societat haurà de saber afrontar amb seny i valentia si no vol arribar a la destinació fatal a què ens condueix un creixement desordenat. La consecució d'un creixement mesurat, planificat i que no vagi més enllà de les possibilitats naturals és la garantia d'un futur de qualitat per a la nostra Illa. (...)
Del que anam guanyant amb la nostra suor i el nostre esforç, no podem consentir que sempre ens facin el feix damunt, i que se n'aprofitin altres indrets de l'Estat, sense que nosaltres encara no tenguem les necessitats bàsiques cobertes.

Justícia, pau, respecte a la natura, lleialtat institucional, ordre, qualitat de vida són les senyes de la nostra bandera, les senyes del mallorquinisme polític, les senyes del Consell de Mallorca. La societat humana és molt semblant a una volta, que cau si les seves pedres no es sostenen unes amb les altres: el que les sosté a totes és l'esforç comú. I la societat mallorquina no n'és una excepció, i per això és tan necessari que tots i cada un dels sectors representatius de la societat mallorquina, del més gran al més petit, acordin unes bases d'actuació, unes bases que permetin la construcció del futur en aquesta Illa, en unes condicions humanament acceptables. Sapigueu que el Consell de Mallorca és i seguirà essent el punt de trobada de les inquietuds i suggerències per a millorar el nostre futur. (...)
Entre les Illes Balears hi ha la mar, i no la podem buidar, i mentre continuï en el seu llit actual continuaran les causes que debiliten la nostra competitivitat pel que fa al cost de les matèries primes necessàries per dur a terme les activitats professionals. Lleialtat institucional seria, en aquest cas, que el règim especial per a les Illes Balears i que fou venut a bombo i platerets, funcionés de bon de veres. Però no funciona. Quan parlam d'unes inversions que han de venir des de l'Estat Espanyol cap a les Illes Balears, i en el nostre cas, cap a Mallorca, no podem quedar-nos impassibles davant l'evidència que dels doblers que nosaltres hem enviat cap a la capital de l'Estat, se'ns faci xantatge dient-nos que si no els empram de la manera que ells ens diuen, els perdrem. Això no ho podem comportar, i més si la competència en l'assumpte que ells ens volen imposar la tenim totalment transferida. Estic parlant dels doblers en obres viàries.

No es pot prescindir de la forta consciència mediambiental i hipercrítica envers totes les activitats econòmiques, en especial les que fan una utilització rellevant del territori. I que sense comptar amb l'ajut i la sensibilització, és a dir, l'empenta de tota la ciutadania, difícilment podrem comptar amb la creativitat que el poble de les Illes Balears hauran d'implantar, cara a la seva regeneració econòmica.

L'excessiu individualisme de la nostra gent ha impedit l'existència d'empreses sòlides que no tenguin caràcter familiar. Fer del progrés econòmic una tasca col·lectiva, amb participació de la Universitat, de les organitzacions professionals i els sindicats, els consells, municipis i les representacions empresarials, hauria d'esser una manera de plantejar una política de creixement basada en objectius clars, compartits i assimilats democràticament; superar aquest individualisme és un dels reptes dels nostres pobles.

No es pot excloure ni marginar cap activitat productiva. Pensar que l'agricultura o la indústria no tenen futur, i acceptar calladament el seu desmanegament, respon a una mentalitat irresponsable i suïcida. (...)
Tenim, en definitiva, la necessitat de fer pinya, perquè l'agravi que sofrim mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs no és aigua passada, és un agravi que patim de forma grossera i continuada, i que traspassa fins i tot els límits admissibles en un estat, en teoria, igualitari, democràtic i de dret. Existeix un esperit d'agravi que continua vigent i que és totalment negatiu, i el que és pitjor, el pas del temps perpetua aquesta situació que va totalment en contra dels drets bàsics i fonamentals de l'ésser humà, i dels drets dels pobles reconeguts internacionalment».