Abandonats per l'oposició

Com de quasi tot, de fer oposició se'n deu haver d'aprendre. No basta estar professionalment en contra del poder: és menester saber amb quins objectius i amb quins mitjans es mou aquest poder i tenir i promoure amb eficàcia un programa millor per a la majoria. Se sap que hi ha polítics que prefereixen estar a l'oposició, perquè creuen que dient que els governants no saben per on s'hi va ja han guanyat el jornal. D'altres, simplement s'ho prenen com un període legislatiu sabàtic. Si ara considerau aquesta qüestió en dues institucions concretes, us en podreu fer una idea aproximada, de com s'ho prenen els que no governen "amb les honorables excepcions de rigor. L'Ajuntament de Palma, per exemple, es dedica a fabricar-nos un riu, perquè una ciutat important ha de tenir un riu. La beneitura dels qui han concebut aquesta idea és d'hospital, i la seva ignorància deliberada és d'un altre tipus d'establiment públic. La Riera és un torrent. Quina diferència hi ha entre un torrent i un riu? L'estultícia del geni que ens ha inventat el riu l'estam pagant caríssima, mentre que la ciutat segueix sense establir un ordre racional de preferències, relacionat amb les necessitats reals. Només és un dels molts exemples que es podrien treure a rotlle. I què hi diu l'oposició, què hi diuen les oposicions? Sigui el que sigui, ho deuen dir en una tauleta del Diplomàtic, mentre fan un talladet descafeïnat. Vertaders professionals de l'oposició en el pitjor sentit de la paraula, han abandonat a la seva impotència els ciutadans que encara saben distingir entre un riu i un torrent i veuen com creixen futures llonges per tota la ciutat. És imperdonable.