El Govern balear anuncià ahir un estat de «guerra no declarada» amb l'Executiu Aznar i, concretament, amb els seus ministres Matas i Cascos. No es tracta, evidentment, d'una bona notícia, però sí que constitueix un clar reflex de l'actual realitat política illenca. De fet Antich es troba fermat amb qüestions tan essencials com l'aigua i les carreteres, i a més ha vist que la situació es pot anar complicant en altres objectius que necessiten l'imprescindible suport econòmic de Madrid. Amb molta probabilitat, aquesta acusació d'Antich trobarà aviat ressò informatiu a la Península, i també és molt probable que allà recordin els duríssims atacs contra el Pacte de Progrés llançats per molts d'alts càrrecs del Govern Aznar i del PP. Per tant, és possible que ara les Balears trobin una solidaritat que els ha mancat al llarg de la història. Antich intenta que aquesta terra deixi de ser «les illes oblidades» i que la seva veu indignada pugui deixar en evidència el Govern central. Ho té difícil, però ho pot aconseguir.