Encara hi sou?
Un articulista amb pocs lectors sempre tem que, en tornar, la meitat s'hagin mort i els altres hagin raonablement desertat. Hi ha una edat en què te'n vas un parell de dies i en tornar sempre falta qualcú. Fins que un dia és un altre el que se'n va i tu el que faltes, però ara no és qüestió de fer d'aquest dimarts de setembre un dimecres de cendra. Servidor, en tornar, he passat pel poble i m'he assabentat de la baixa d'en Melcion, l'home que, durant els seixantes i més, va ser la columna vertebral d'Ariany. Quan Ariany estava encerclat en el terme municipal de Petra, teníem un batle que no era batle pròpiament dit, però que per a nosaltres ho era doblement. En Melcion, a més, era el carter i menava el correu. El correu era una camiona petita que unia Ariany amb l'estació de ferrocarril de Petra. Desembarcava els passatgers a l'estació i esperava els que arribaven. Els encotxava i ens dirigíem tots cap a la plaça, on fèiem una aturada: en Melcion, a més, era l'encarregat d'anar a cercar les medecines a la farmàcia. Esperàvem pacientment que en Melcion complís la seva missió i arrencàvem de cap a Ariany. Així, les comunicacions del poble amb el món depenien bàsicament d'ell. No hi havia cotxes, i la bicicleta només permetia un radi d'acció apreciable als més forcerruts. Aquests serveis, en Melcion els prestava a la comunitat amb eficàcia, diligència, simpatia, amabilitat. Sobretot, amb una humanitat inexhaurible. Sempre estava molt prop de la gent, en compartia inquietuds, problemes i alegries. Com a batle va saber mantenir a retxa la coreografia feixista d'aquell temps, de manera que les consignes d'aquest estil es diluïen pel camí: es tractava de no deixar arribar al llogaret res que ferís la memòria de ningú. Els arianyers podem pensar en ell el temps que vulguem sense que ens véngui al cap la més petita inconveniència, i no en parlem, d'ofenses i greuges. No va tenir mai una mala paraula per a ningú, perquè les seves bones paraules tenien molta qualitat. Ja retirat, havia esdevengut aquell tipus de persona que voldríem d'àrbitre en cas de malentesos amb un germà o un amic. Amb ell, se n'ha anat un tros d'una Mallorca que s'assembla molt a la que somiam les persones de bona voluntat.
