La contractació de treballadors bilingües

Dins un sistema democràtic, totes les opinions són defensables, però cal fer esment de les contradiccions internes d'algunes de les que s'han publicat sobre aquest tema. En primer lloc tenim les d'aquells que troben que no és just exigir el català com a requisit previ per accedir a la feina, perquè això suposa una discriminació per als treballadors que vénen de fora. Aquest argument es rebat finalment per dos motius.

El primer és que no es pot entendre com a discriminatòria cap exigència que només impliqui l'adquisició d'una sèrie de destreses o sabers. Un altre tema seria que s'exigissin condicions que no poguessin esser mai adquirides pels candidats o que suposassin una renúncia als seus principis. Un exemple del primer cas seria que no s'admetessin persones de raça negra. Un exemple del segon seria que no es contractassin budistes. Tampoc no és cap excusa que el sistema educatiu espanyol no doni l'oportunitat als monolingües castellans d'aprendre el català, en un clar perjudici per a ells. Això sempre es pot subsanar. Si jo volgués anar a treballar als Estats Units em preocuparia d'apuntar-me a algun curs d'anglès abans de partir.

El segon és que els empresaris tenen tot el dret de contractar aquells que més s'ajusten al perfil professional que exigeix la seva empresa, fet que no suposa que signifiqui cap discriminació cap als altres. A ningú no li estranya que per a entrar a treballar a un bufet d'advocats se demani a l'aspirant el títol de dret, o que per fer de recepcionista a un hotel de s'Arenal s'hagi de parlar l'alemany. Una part de la feina que realitzen les empreses és la d'atendre el públic. Aquesta part esdevé fonamental en les del sector serveis, que hi dediquen la quasi totalitat dels seus empleats. La Constitució i l'Estatut d'Autonomia reconeixen el dret de qualsevol illenc a expressar-se en català arreu. D'aquí es dedueix ràpidament que, per poder garantir aquest dret als seus clients, els empresaris no tenen més remei que disposar de personal amb els coneixements suficients de català, car si no no podran atendre correctament els que ens expressam normalment en la llengua pròpia de les Illes Balears. És més, conec gent, entre els quals m'incloc jo mateix, que a l'hora d'anar a comprar té en compte si podrà demanar les coses així com sempre xerra o si, pel contrari l'obligaran a haver de canviar d'idioma, no per fer la punyeta a ningú, sinó simplement perquè ens resulta molt més còmode. I això es podria estendre a la retolació, a l'etiquetatge dels productes o a les factures. Per tant, per a l'empresa, el fet de disposar dins la seva plantilla de personal amb capacitat d'atendre els clients en el seu propi idioma no li pot causar cap perjudici, ans el contrari, pot significar un factor de competitivitat al qual resultaria absurd renunciar-hi.