Contra la llei que regula les separacions matrimonials

Davant aquesta situació hi ha homes que quan no poden més fan coses de les quals sentim malauradament parlar. Segons el meu parer té més la culpa d'aquesta violència el nostre sistema judicial que l'home, en molt. I nega't a pagar i et duran a la presó (per deutes no hi poden dur ningú). Aquesta és la trista realitat d'una llei que per injusta només és superada per la pena de mort, i generadora de violència.

I vull tornar a deixar ben clar que mai no estaré a favor de qualsevol tipus de violència, però tampoc a favor de qualsevol tipus d'injustícia i aquesta llei és completament inconstitucional i molt injusta cap a l'home. I molt masclista ja que subordina la dona a dependre com un paràsit de l'home. Hi ha parelles comprensives que arriben a uns acords força raonables, però moltes no i l'home sempre hi surt perdent.

Per què un separat/divorciat no pot romandre amb el fill/s quan hi ha una altra llei que diu que si la dona després del part vol anar a treballar l'home pot fer-se càrrec del nadó? Ho enteneu?, perquè jo no. El que és ben cert és que en cas de separació al pare se'l desvincula del nen i a partir d'aquí es pot especular amb totes les aberracions que vulgueu. I com a educador que sóc voldria dir que els fills la majoria dels casos són els que paguen la negativitat que engendra la llei de la separació, i ells no han demanat venir a aquest món, però sí, per desgràcia i vergonya són en molts de casos moneda d'intercanvi. No es pot acudir als assistents/tes socials i denunciar casos provats? O no hi ha res a fer? Crec més en el darrer, em voldria equivocar, de veritat que sí.