Persecució multimèdia

TW
0

El nou joc és Reality Run. Un divertimento dins la xarxa, futur producte televisiu "el productor holliwoodià Donald Zuckerman ja n'ha comprat els drets" i un holandès a qui li han posat el nom en clau de Rogers ja corre per Berlín. Si aguanta 24 dies sense que ningú no el localitzi, completant una gincama diària, s'endurà deu mil dòlars. Qui l'agafi, dos doblers del mateix. S'espera que l'experiment es repeteixi en diverses ciutats del món. Pot ser, fins i tot, que recali a Barcelona. I com que això de la xarxa és interactiu i es poden proposar altres escenaris, qui sap si veurem córrer un altre Rogers per Ciutat "depèn dels vots i les nominacions: www.realityrun.com", amagant-se en les síquies dels carrers i pujant per les bastides de la Seu i la torre de l'Homenatge. Les proves podrien ser de l'estil: arriba a Palma i allotja't en un hotel de tres estrelles en ple mes d'agost. Amb la crisi no et costarà gaire. Compra roba de rebaixes d'una talla comuna en uns grans magatzems. N'hi ha a voler. Demana audiència amb un polític el mes d'agost, que no fan vacances. Mescla't amb els aborígens: aparca a Santa Catalina divendres vespre; troba un bar de marxa on no posin La bomba, Follow the leader... Aquest document s'autodestruirà.

El joc és un Fugitiu amb un Harrison Ford anònim que ha de passar desapercebut entre la població. Són els actes els que el delaten: si ha de comprar unes sabates en un carrer comercial de Berlín, tots els homes joves holandesos que comprin sabates són sospitosos; si ha de sopar en un restaurant determinat i després presentar la factura, tots els comensals poden ser ell. Cary Grant va entrar en un hotel en el moment equivocat i de ben poc li aterra una avioneta a l'esquena.

A Reality Run, internet obre un camí. La resta dels mitjans el segueixen. És una passa més cap a la integració del multimèdia, però no és ni molt manco nova ni original: El genial pintor-director- provocador-avorridor britànic Peter Greenaway fa estona que amenaça de llançar un producte per la xarxa que integri a més televisió, cinema i exposicions per tot Europa. Si no ho ha fet encara, és perquè les grans productores s'estimen més l'efecte que els continguts, that's entertainment.