Molt s'ha parlat que la vertadera democràcia no consisteix només
a anar a votar un pic cada quatre anys, sinó en la participacó
activa del conjunt de la població en la presa de les decisions que
afecten la col·lectivitat. Tradicionalment aquesta participació
s'ha vehiculat entorn del món associatiu, a causa de les
dificultats de les implicacions individuals a gran escala.
D'aquesta manera existeixen entitats cíviques de molt distinta
mena, la majoria de les quals acullen al seu si persones amb les
mateixes inquietuds o amb els mateixos interessos.
Aquestes associacions fan política en la mesura que exerceixen
d'interlocutors davant les administracions defensant els seus
principis estatutaris, és a dir, el que volen la majoria dels seus
socis. Aquesta funció pren formes molt diverses, des de la
col·laboració amb els poders públics fins a la crítica i
l'organització de mobilitzacions en contra d'alguna de les seves
actuacions. És important que assumesquin aquest paper amb
independència del partit o partits que governen en un moment
determinat, ja que una actuació partidista soscavarà els seus
propis fonaments i provocarà una pèrdua de credibilitat per part de
l'opinió pública, que deixarà de confiar en elles.
També és cert, emperò, que els partits polítics moltes vegades
han intentat controlar directament o indirecta aquestes entitats
per tal d'accedir al poder amb més facilitat o mantenir"s'hi si ja
hi són. L'estratègia bàsica consisteix a crear associacions
satèl·lit o condicionar alguna de les que ja existeix mitjançant
persones afins, que alabin contínuament i acrítica totes les
actuacions de l'administració i que, al mateix temps, creïn
dificultats a l'existència d'altres entitats independents que
exercesquin la seva tasca dins el mateix camp. O per contra, que
ataqui sense contemplacions qualsevol proposta dels partits
rivals.
Quan realment es pot mesurar la independència d'una organització
és quan hi ha hagut alternança política, ja que es pot comparar
molt senzillament la línia seguida en un i altre període.
Si aquesta anàlisi la volem concretar en el cas de les Illes
Balears, molt fàcilment podrem concloure que entitats com l'OCB, el
GOB, l'STEI o ARCA que, en alguns moments de les passades
legislatures varen esser acusades amb més o menys virulència
d'estar al servei de l'oposició, ara que aquesta ha accedit al
poder, no es limiten a dir amèn a tot, sinó que continuen defensant
els interessos dels seus socis o afiliats. Altrament, algunes
altres sí que han demostrat que actuen d'una manera diferent quan
l'interlocutor no és el mateix, sovint deixant de banda els propis
interessos per posar"se al servei d'obscures maniobres polítiques
que, per molt que ho proven d'amagar, arriben a sortir a llum.
Convendria que, si els seus dirigents estan massa condicionats
per les seves simpaties polítiques o estan sotmesos a pressions
massa fortes, fossin les mateixes bases les que exigissen un canvi
d'estratègia cap a la independència, ja que aquesta és l'única
manera de tenir capacitat d'influència. Si ja es pressuposa que el
que es demana no és en defensa d'uns interessos legítims, sinó
únicament per desgastar el poder polític, difícil ho tendran per
aconseguir"ho.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.