Reality show, Aznar i Zapatero

Però facem com si res i escoltem-los. El senyor Zapatero, que havia debutat negant essència democràtica al PNB, ara ho suavitza i declara que hi ha dificultats de connexió entre els nacionalistes bascs i els demòcrates: en el fons del fons, segueix negant-los credibilitat democràtica.

El president monclovita diu que ara es combat el terrorisme des de l'estat de dret, i fins on sabem sembla que és així: i així ho hauria d'admetre el senyor Rodríguez Zapatero, qui faria bé assumint que el GAL va ser un invent desgraciat i tenebrós dels seus, perquè no podem confiar en qui no ha condemnat obertament les pràctiques sinistres que ara el senyor Aznar pot fer servir de fita per marcar distàncies i diferències: que són substancials, no merament de forma. De manera que quan el senyor Rodríguez Zapatero demana al senyor Aznar que rectifiqui, es fa automàticament sospitós d'imprudent indulgència amb allò que hauria de condemnar sense embuts.

Uns i altres han duit aquí el reality show polític més lamentable de l'actualitat, a partir d'un guió tan simple com miserable: van plegats, fan una bona colla, una parella la mar de plantosa, i exposen les petites diferències que salpebren les històries d'amor per interès. Tenen una audiència fenomenal. Són estupends. Se'ls acompanya amb gestos inequívocs d'adhesió inquebrantable "ja hi tornam a ser. Cada 'a por ellos! és corejat per tres 'hip hurra!.

I, parlant de tot, de què xerren? Del País Basc. Del País Basc, però sense el País Basc. És com si el País Basc fos una gran empresa amb seu a Madrid, susceptible de ser posada en mans d'un o altre Villalonga de cara a la seva reflotació i privatització. Una empresa que abans circumscrivia les seves activitats a les Provincias Vascongadas i ara fos una marca que acollís interessos ja quasi desvinculats del seu lloc d'origen. Deu ser bon moment per comprar-ne accions? Informació (privilegiada): Mayor Oreja.