Allaus

TW
0

La bonança empresarial, que alguns volen presentar com a bonança econòmica, du conseqüències segurament no volgudes per ningú més que pels grans beneficiats de sempre. Tenim una ocupació en precari que literalment posa els pèls de punta: però els titulars de telediari es fan acompanyar de vent i percussió per informar-nos que l'atur es bat en retirada. I va tot tan bé, que l'illa esdevé una Amèrica envaïda per allaus migratòries de la Península i de l'Àfrica "blanca i negra. A tot això, el nostre govern ens proclama país.

I hauríem d'anar per parts. Servidor crec que no som un país, però així com, altre temps, hi havia països en vies de desenvolupament "Espanya ho va ser durant un munt de temps", nosaltres érem, fa un parell d'anys, un arxipèlag en camí d'esdevenir país.

Havíem arribat a uns nivells acceptables de convivència i algunes tímides envestides a la qüestió cultural no havien estat radicalment negatives.

Les coses anaven a poc a poc, ara no fa massa, i tot es pot fer si es fa a poc a poc: cases, doblers, pobles, rehabilitacions... Però la follia ens ha picat i els moviments migratoris s'han precipitat com una marabunta.

Si els immigrants arriben a poc a poc, tenim una oportunitat d'anar-los incorporant al cos místic del país que, sembla, voldríem una part dels indígenes. Potser sigui, mutatis mutandis, el país que enarbora el Govern. Arribada en tromba la immigració, es causa un veritable desveri.

Palma ha canviat en un parell d'anys en algunes coses, però sobretot en el paisatge acústic, sense que les autoritats municipals no hagin fet res digne de menció. Però, i el país? Si volem un país, les institucions "o les oenegés, ja no ho sé" haurien de pensar a fer alguna cosa per contrarestar els efectes negatius de l'arribada en allau. Un país ha d'estar preparat per aquestes contingències.

Ens prepocupam molt perquè hi ha alemanys que compren cases a Mallorca. Potser això ens crea problemes reals? En qualsevol cas, no són tan immediats com els que es creen arran d'una immigració "legítima" descontrolada, afavorida per la bonança empresarial.

Lluny de qualsevol eco xenòfob, una acció programada d'informació als nous ciutadans d'aquesta illa ens podria ajudar a tots a entendre'ns millor, a evitar possibles tensions futures "no del tot impensables per a quan l'activitat empresarial afluixi" a crear un escenari de concòrdia perdurable, en el qual tots poguem sentir-nos integrants d'un país de bon de veres. Bé, xerrar no costa.