Com que no solc ser una au excessivament marina, puc mirar-m'ho
des de la barrera i, fins i tot, fer-ne una mica de broma. Llegesc
en aquest diari que dijous passat diverses persones varen veure un
peixot gros que nedava entre Can Pastilla i la Ciutat Jardí. O molt
m'equivoc, o al llarg d'aquest estiu peixarros d'apocalíptiques
aparences, n'apareixeran sovint, aquí i allà. Sospit, que fins i
tot al Clot de s'Argila, de Lloseta, que per al lector de més enllà
de Mallorca us diré que és un lloc on abans hi treien argila i ara
s'ha convertit en una mena de llacuna perenne. Sospit, doncs, que
fins i tot en aquest indret de terra endins algú intuirà la
presència d'algun ésser malèvol.
Ja sé que ningú no pot privar els mitjans de comunicació de
seleccionar el que és noticiable del que no ho és, però entenc que
si comencen a fer-se'n ressò serà molt possible que l'onada
d'esquals o bestioles semblants sigui imparable. Basta recordar la
febre que es va generar amb els aeròlits encara no fa un any. Es va
comprovar que n'hi havia que just per sortir una mica pels mitjans
de comunicació els fabricaven casolanament dins el congelador.
Potser, la febre de ser un vouyeur de tintoreres és molt més
anònima, no surten per TV, i el plaer que produeix al visionari és
tan intern, comparable al d'un piròman; tot i que, com és obvi,
molt més inofensiu. Ja està que sempre s'hi pot trobar una excusa
per dir que no s'actua amb premeditació, com passa amb els
fabricants a domicili d'aeròlits. La més creïble, d'excuses, és la
brutor que envaeix les nostres costes i qualsevol plasticot remenat
una mica per les onades es pot confondre, sobretot ara que se n'ha
estès la passa, amb un terrible esqual. Parlant de brutors, les
suposades tintoreres poden tenir, fins i tot, un efecte higiènic i
depurador. M'explicaré: si la gent no es banya tant i amb tanta
intensitat a la mar disminuiran, és pura estadística, l'índex de
miccions que s'hi aboquen directament. Si feim cas a la publicitat
que fa la conselleria de Medi Ambient on ens diuen que només
estalviant una poqueta d'aigua diària bastaria, aquest estalvi, per
abeurar-nos durant un any; per la mateixa regla de tres
imaginau-vos, amb aquesta abstenció corporal forçada, la quantitat
de líquid úric que es deixa d'abocar directament al mar.
Però no crec que sigui aquest l'únic efecte positiu que pot
tenir la multiplicació de les tintoreres imaginàries. Dins aquesta
tan necessària reconversió del turisme de platja, gatera i renou,
el peixot podria ser un esquer turístic més, comparable, per
exemple, al monstre del llac Ness. També podria fer canviar la
fisonomia turística de la platja de Palma i en comptes d'aquesta
clientela tan passiva, es podria passar a una altra de més activa:
la del turisme d'aventura. En cas que això no fos possible, sempre
hi ha la tercera via i ara, que les dades assenyalen que l'economia
Balear va a la baixa, podria ser un factor de revitalització. Es
podrien estampar camisetes particularitzades amb la foto d'un teutó
o d'una teutona tot sortint del mar amb la tintorera degollada. O
també els fotògrafs i retratistes podrien tenir aquest esquer per
atreure hipotètics compradors. Qui sap, si també pot servir de
leiv-motiv a la campanya publicitària que vol emprendre la
Federació Hotelera de Mallorca contra l'impost turístic: l'ecotaxa,
una mortal tintorera dins les plàcides i transparents aigües
mallorquines. És que, a vegades, és mal de fer sostreure's a les
modes. Jo per exemple si algú em demana de què faig, aquest estiu
diré: de professió, tintorera.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.