Quina setmana, Pep!

Quina setmana, Pep!, primer Aligi, el nostre vell i bon amic, a qui tu saberes glossar en els teus llibres i escriure el magnífic assaig «Per un batec de l'ànsia» que el vell mestre il·lustrà amb magnífiques litografies. Després, Gabriel Morey, el que va ser durant moltíssims d'anys l'encarregat dels tallers Atlante, on es varen imprimir molts dels primers premis Ciutat de Palma, i després cap dels tallers del Majorca Daily Bulletin. I ara tu, Pep, l'home que ens va donar a conèixer un poc més, molt més, gràcies al teu magnífic llibre Els mallorquins que escrigueres en els teus joves 24 anys, per arrodonir la teva visió de nosaltres amb la teva Renaixença a Mallorca i per últim La nació dels mallorquins escrit 10 anys després del primer.

Pep, ara mateix no m'interessen els teus triomfs com a gran polític a Madrid, en la teva època de portaveu del Govern, sense dubte, el millor portaveu que ha tingut el país des de la democràcia; no m'interessen els teus magnífics articles en aquestes mateixes pàgines que molts trobarem a faltar, no m'interessa el teu caràcter ple de bonhomia, de sensatesa i de bon humor, però sí que m'interessa la teva lluita contra la mort i tan orfes com ens quedarem sense tu. Sense Paulí Buchens i els teus savis consells podrem continuar lluitant per ser els millors? Ho dubt. Però, el nostre afecte cap a vosaltres ens obliga a això i ens obliga a continuar lluitant dia rere dia. Una forta abraçada, Maria Antònia.