Ahir hi havia lluna plena. Aligi, mestre, acabaves de complir 88
anys. Arribava a Palma, procedent de Sardenya, el teu amic de
l'ànima, Antoni Serra, per complir el ritual de tots els anys:
sopar de llagosta. Antoni arribava puntual a la vostra cita a can
Marimon. Arribà a temps perquè xerràssiu com si el futur fos
vostre. Ja era teu Aligi, teu a l'eternitat. Una hora després ja
coneixies el que tant te preocupava: en què consistia
l'eternitat.
Vaig arribar a ca teva arran de mitjanit, la lluna brillava amb
tot el seu seu esplendor. Als boscs de Son Ternelles de Pollença
centenars de cavalls verds, vermells, blaus, dirigien els seus ulls
al cel mentre deixaven escapar plors incontenibles. Cercaven a
l'horitzó la teva estela, la teva estrella, la que sense dubte
apareixerà totes les nits de lluna plena. 'Quines coses té la vida!
Diumenge al vespre passejava per la meva casa de Sóller quan em
vaig fixar en la teva Nuredduna, personatge a qui tu tant vas
admirar i estimar. Vaig pensar que s'hagués sentit orgullosa de
veure's vestida i il·luminada per la llum lunar. I estic convençut
que s'hagués sentit molt orgullosa de la seva nuesa.
Abans d'ahir mateix, en un breu passeig amb el conegut home de
negocis Jesús Huarte, amb casa i finca pròpia a Pollença, aquest va
quedar admirant la teca escultura per xerrar-me amb entusiasme de
la seva bellesa i el gran respecte i estimació que tenia per tota
la teva obra.
Són pures coincidències, però no és una coincidència que tu
viatgessis envers l'univers als 88 anys exactes d'haver nascut. Ni
és pura coincidència el fet que els cavalls verds, vermells, blaus
plorassin per tu. Ni és pura coincidència que quan vaig arribar a
ca teva de can Marimon el primer que vaig escoltar va ser la
fantàstica veu de la teva estimada Helenita cantant-te les millors
cançons del seu repertori. I tu, ja dins del teu taüt, vestit de
blanc, te senties orgullós de la magnífica i potent veu de la que
ha estat el teu amor al llarg del darrer quart de segle. Quasi
podria assegurar que al teu rostre apareixia un lleu somriure
d'orgull i satisfacció.
Creu-me, estimat Mestre, que per primera vegada en la història
de les nostres Illes s'ha produït l'insòlit fet que centenars de
cavalls de diferents colors plorassin la mort d'un artista que va
saber convertir-los a la realitat a través dels seus llenços i
escultures.
Aligi, Mestre, fins sempre. Helenita, reina meva, tendràs a ca
teva el teu estimat Aligi a través de les nombroses obres que
guarneixen les parets de can Marimon, l'estudi de Mesteguera i del
teu pis a la via Breda de Milà, així com a la Universitat de
Lugano, seu de la Fundació que du el teu nom. Aquestes obres mai no
moriran.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.