Embullar la troca

I sents a dir: la premsa sensacionalista alemanya, va i ens posa pals a les rodes així com li pareix "ja saben vostès, la premsa sempre té la culpa de quasi tot", i clar, els turistes que empentejaven per venir cap aquí, ara com ara prefereixen anar al Mar Roig. I a uns preus més barats, més competitius per afegitó. No existeix altra explicació, diuen els experts, els aficats dins el tema, els entesos més o manco «oficials». Consensuen la versió que ells ho han fet molt bé, però els turcs, que són molts reputes, de qualque manera unten corrioles que nosaltres, bono nosaltres, els del ram de l'hostatgeria d'aquí, no s'han volgut rebaixar a greixar. El victimisme sempre és una versió molt sofrida. La culpa és dels d'allà, que ens miren malament, ens tenen esquírria, tírria, mala llet, malvolença injustificada. Un ínclit general que ho comandava tot a l'Estat Espanyol ja ho deia fa un grapat d'anys. I parlava de contubernis i conjures jueu-maçòniques contra nosaltres, pobrets, que mai no havíem romput un plat en la vida, i que a més, érem la reserva espiritual d'occident, imagina. I sents a dir: la culpa és d'aquest Govern que tenim que no encerta a donar la imatge que pertoca... Perquè ja saben vostès, la culpa és lletja, la culpa és fadrina, ningú la vol... I el que la té, manco que ningú, se l'espolsa com caspa a fi i efectes que embruti les espatlles d'altri. Sobretot si aquest altri no és de la seva corda política. Les associacions patronals que tendeixen a magnificar el problema i a culpabilitzar el Govern Antich, ostres, que, com que hi és, idò que rebi l'embat de ple, tu, cony!

Aquí, jo mateix, que no som un expert en res, així i tot hi vull dir la meva: Mirin, pensava jo l'altre dia, no hi ha manera que qualcú m'ho expliqui, no entenc com es poden batre rècords de viatgers d'arribada a Son Sant Joan i que hi hagi menys ocupació turística. A l'aeroport un 1'5% més passatgers. Qualcú s'equivoca. O ens vol fer equivocar. Aquí passa cosa, hi ha bubotes, turistes inexistents com molt bé escenifica l'amic Pepe, el dels acudits del diari «Ultima Hora». I la pregunta del milió era: com és possible que tots els aparcaments subterranis de Ciutat a mitjan matí estiguin absolutament saturats de cotxes de lloguer, matrícula de Madrid, clar, sobretot el del parc de la Mar? És explicable que a les caixes dels supermercats de primera i segona línia a tothora hi hagi unes coes considerables d'una gent que parla amb la gargamella dura, consonants a dojo? De què un restaurant de prop de Petra, per exemple, carta exquisida, vins de selecció, en bon dissabte estigui copat d'alemanys? D'on surten? On s'amaguen? On són els 6%+1'5%= 7'5%? La resposta als meus íntims interrogants la vaig tenir ahir horabaixa, justament assegut a un banc del passeig de Cala Gamba. Hi ha un primer piset que el propietari, un amic de sempre, té llogat de cap a cap d'any a uns alemanys per una quantitat més que considerable, dues vegades per damunt de la mitjana de la zona, vaja. Sovint hi ha un «Mercedes» aparcat just baix. Quasi cada setmana canvien les cares, les fesomies dels ocupants, els conductors del «Mercedes». Deu minuts més tard vaig beure una canya amb un empresari de Can Picafort, i m'ho va confirmar: Així, com aquests, n'hi ha per allà també una traquelada, em deia, mentre juntava tots els dits de les dues mans apuntant amunt, puja i baixa, puja i baixa...