Les limitacions del lector

Els qui, per un motiu o l'altre "en tot cas, per una atenció especial envers la producció de la parenta pobra", amb certa freqüència llegim llibres inèdits en mecanoscrit i després novament en lletra ja impresa, podem tenir la impressió "i és cosa que passa a aquest articulista" que l'haver passat pels processos d'impressió i enquadernació, d'alguna manera millora substancialment o substanciosament la qualitat dels textos (encara que, òbviament, no tots en el mateix grau).

Sens dubte, aquesta suposada millora d'uns poemes en ser presentats ja en la seva forma definitiva és, en bona part, una fal·làcia. De fet, acabam per témer"nos o adonar"nos que, en realitat, el llibre era tan bo o igual de bo abans de ser"nos presentat materialment en la forma en què anirà a raure a les nostres atapeïdes prestatgeries. El que realment ha passat, en massa casos, és que en la primera lectura no hem estat senzillament capaços d'apreciar suficientment els seus valors de tot ordre. O, el que és exactament el mateix, que en una primera relectura sempre podem treure'n millor, més plenament, el suc. Per tant, no és que en aquest procés la impremta hi tengui cap intervenció o mèrit especial; el que realment passa és que queda en evidència la nostra limitació com a lectors, per molta d'afició que tenguem al gènere.

Aquest confés que ha estat el meu cas en rebre el volum de la col·lecció Balenguera en què ha estat pulcrament editat el darrer llibre, realment esplèndid, del llucmajorer de bé i tossut company d'escriptura o escriptures Miquel Cardell, Sota la volta de ferro. La meva primera impressió ha estat que la seva extraordinària qualitat era el resultat de la molta feina que hi havia fet entre la finalització del mecanoscrit que va enviar"me el 92 i la data final de la seva publicació, el maig d'enguany.

Ara que he retrobat aquest text mecanografiat entre la paperassa de l'armari de la meva biblioteca o lleonera i he pogut comparar"lo amb el llibre finalment publicat, he comprovat la meva errada i cal que rectifiqui. Dels trenta"tres poemes originaris, sols n'ha esporgat quatre; l'estructura del llibre és exactament la mateixa; a un poema, Aviram, ha suprimit dues estrofes; ha canviat mitja dotzena de paraules i ha modificat la distribució d'una altra mitja dotzena de versos; tot garbellat, emperò, la qualitat extraordinària del conjunt és exactament la mateixa. Sota la volta de ferro, un llibre que quedarà, ja existia plenament l'any 92. El que jo no ho sabés veure com ho he vist clarament ara sols ha estat el meu problema. I encara que la meva ocasional funció de crític sigui sols en qualitat de suplent, crec oportú deixar constància de la meva involuntària errada. Els crítics "tant els suplents com els altres" també podem equivocar"nos. Tota crítica, en definitiva, s'ha de llegir sempre a benefici d'inventari.

Per altra banda, que un llibre tan bo s'hagi torbat tant a ser publicat no ens hauria de preocupar gaire: els textos que han de fer la seva feina acaben fent la seva feina.