L'hora de Mèxic

Després de 71 anys d'hegemonia política, social i fins i tot econòmica del Partit Revolucionari Institucional (PRI), el poble mexicà ha optat pel canvi. Fins aquí, la lectura formal del resultat dels comicis a la terra que un dia fou de Pancho Villa i Emiliano Zapata. En realitat, el que ha passat a Mèxic és la ruptura, més o menys controlada, amb un règim aparentment democràtic però que no era una altra cosa que la fusió del partit oficial i l'Estat, apuntalat en el poder durant generacions. A tot el món, quan un partit intentava perpertuar-se, el qualificaven de «priista». Tal era, per tant, el desprestigi del règim mexicà. A més, les contradiccions internes dins el mateix PRI eren i són tan grosses que només un canvi en les estructures del poder podia mantenir tot aquell entrellat polític. És des d'aquesta perspectiva que s'ha d'entendre la victòria de l'opositor Fox. No ha d'estranyar ningú que els més satisfets hagin estat els dirigents nord-americans. I és que uns Estats Units en fase d'expansió econòmica veuen amb bons ulls el mercat mexicà, però tambe són conscients que un partit amb tants d'anys en el poder és sinònim de corrupció i inoperància. Per tant, a part d'un entusiasmat poble mexicà, eren molts els factors a favor de la retirada del PRI a l'oposició.