Algunes o moltes ONG per a un país desvertebrat

Els partits polítics són les úniques ONG que confessen obertament la vocació de perdre la «N» de les sigles. A les Balears, des de l'any passat, només en tenim un d'estrictament no governamental i el greu que li sap corrobora la nostra tesi. D'altra banda, la democràcia representativa i parlamentària només legitima el pas d'ONG a OG en el cas dels partits. I, fins i tot en aquest cas, des del pressupòsit que governen per a tots; és a dir, des del benentès que queden reduïts a G. No obstant això, en una terra com Mallorca tan poc donada a l'associacionisme, proliferen les ONG de vella i de nova planta. I el primer objectiu que es planteja una ONG illenca és aconseguir finançament governamental per als seus projectes. La idea no em repugnaria si les aportacions dels socis o dels promotors sumassin, si més no, un 50% del pressupost de les iniciatives de cada entitat. Després, hi ha l'espinosa qüestió de la destinació dels doblers públics un cop que s'han convertit en fons de la, diguem-ne, societat civil. En aquestes organitzacions, metamorfosejades en una cosa molt semblant a una empresa semipública "doblers de l'Administració sense control parlamentari" pot arribar a esdevenir que la subvenció acabi servint per pagar un sopar als amics i als coneguts en un luxós restaurant, la qual cosa serveix per demostrar als governants la impressionant capacitat de mobilització de l'organització. Coses per l'estil deuen passar pel cap de la directora de l'Institut Balear de la Dona quan descobreix astorada el nombre d'associacions mallorquines susceptibles de passar pel seu departament. Serà un tòpic això que la de l'Illa és una societat desvertebrada? I, per poc que entengui de joies, una valoració aproximativa del collar o el rellotge d'alguna de les interlocutores la deu conduir per força a la conclusió que una audiència al Mont de Pietat resultaria molt més profitosa per a les finalitats altruistes de les dames que té al davant. Però, ara, he perdut el fil i convé que el recuperi perquè queden molt poques línies. Convindria que ens plantejàssim seriosament quines ONG són tals i quines aspiren a ser concessionàries encobertes de serveis que l'Administració no s'atreveria mai a portar a concurs públic.