El Govern colombià ja disposa d'helicòpters nous de trinca. Els
va rebre la setmana passada, gentilesa dels Estats Units, després
que el Congrés nord-americà aprovàs la donació de 1.300 milions de
dòlars (prop de 230.000 milions de pessetes) dels 7.500 que
l'Executiu d'Andrés Pastrana haurà de menester per «combatre el
narcotràfic» durant tres anys. Però aquesta quantitat gens
menyspreable de doblers no s'emprarà per crear llocs de treball
alternatius a la producció de coca o per generar indústria i el
desenvolupament propi. Van adreçats a la compra de nou equipament
militar per «lluitar» dins la selva i l'entrenament de «noves
unitats» de soldats.
La pregunta que es fan molts analistes polítics de l'Amèrica
Llatina rau a saber si el cinema nord-americà gaudirà d'una nova
font d'inspiració per produir pel·lícules bèl·liques com les que
varen fer famosa, entre d'altres coses molt més desagradables, la
cruenta guerra selvàtica del Vietnam. A priori, l'objectiu dels
Estats Units es basa a promoure una gran ofensiva d'èxit de les
forces armades colombianes sobre parts del territori dominats pels
grups guerrillers i que concentren, segons asseguren, la majoria
dels conreus de coca. Però si una cosa diu la història del segle XX
és que Washington ha utilitzat aquestes obres de caritat per
comprar voluntats dins la regió i mantenir-les en un mal dissimulat
captiveri polític. Una dada no gens menyspreable la trobam en les
altres partides 'regalades' pels Estats Units, ja que Perú rebrà 42
milions de dòlars (devers 7.400 milions de pessetes) per combatre
el seu narcotràfic. Res a veure amb les sancions promeses per
Clinton després del frau electoral d'Alberto Fujimori. Cal destacar
que només 250 milions dels 1.300 es destinaran a la substitució
dels conreus i que l'exèrcit colombià no és precisament el més
humanitari del món, ja que ha estat denunciat reiteradament per
violacions dels drets humans. A Vietnam va passar més o manco el
mateix. I això és el que més ha endarrerit l'aportació de
Washington a l'anomenat pla Colòmbia, a causa de la por de molts
congressistes de participar en l'inici d'un altre error històric,
ja que el país sud-americà viu una guerra civil que dura més de 40
anys "a Vietnam també feia temps que es barallaven" i el camp de
batalla no és precisament el desert. Segons el govern nord-americà,
el 40% del territori colombià es troba fora del control de l'Estat.
Pastrana espera aconseguir la resta dels diners mitjançant l'ajut
d'organitzacions financeres internacionals i tercers països, com
ara els d'Europa. Així, l'encarregat de relacions exteriors i
seguretat de la Unió Europea, Javier Solana, va viatjar a les
acaballes de la setmana a Bogotà per mirar de negociar com pot
contribuir l'organisme comú en el Pla. Esperem (utòpicament) que
els doblers dels europeus no siguin per comprar fusells que maten
gent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.