La befa de Kohl als jueus

Ja és una cosa massa admesa que no és igual robar per a un mateix que per al partit polític en el qual es milita. No sé què en dirien, aquells vells confessors de quan no hi havia més que un partit polític, però algun en trobaríem, encara, amb un punt de decència que ens asseguraria que robar és robar. A més, què vol dir, que robar per al partit en el qual es milita no és robar per a un mateix? Qui roba per al partit engrandeix el seu poder, obté uns beneficis del seu robatori: no és un acte altruista, com donar anònimament vint milions a la Creu Roja perquè ajudi els damnificats d'una o altra catàstrofe natural. El senyor Helmut Kohl se'n va haver d'anar de les tribunes de la política per mor del finançament il·legal de la seva CDU. El primer cop va ser molt fort, però com que havia fet tantes coses jutjades bones per tothom, a dreta i esquerra, se'l va investir d'una magnificència moral invisible, temporalment protectora. Però poques coses en aquesta vida són immunes a l'erosió del dia a dia, de manera que el senyor Kohl ha començat a notar que, per als seus compatriotes, ha deixat de ser el gran unificador i cada dia és més l'home que feia enormes mangarrufes. És clar, l'actitud de la gent ha anat canviant, i ara se sent estigmatitzat, com s'hi sentien els jueus els anys trenta al seu país. «He recordat com, de nin, la meva mare em duia a botigues en les quals altres persones ja no hi entraven, perquè hi havia un cartell en el qual es deia: 'Els alemanys no compren aquí*. Això ho vaig viure els anys trenta». Uff...! Com es pot embastar una resposta per fer una mica de senya en un mur tan compacte de cinisme? Serviria de res, potser, dir que als jueus se'ls feia sentir així perquè eren jueus, mentre que a ell se'l fa sentir així perquè finançà il·legalment un partit polític, ferint de mort l'orgull dels ciiutadans per haver arribat a la reunificació del país? Difícilment, i més des d'aquí, ja m'explicaràs... Però, d'aquí estant, per ventura ens convendria, de cara a nosaltres mateixos, aprendre una lliçó de respecte als morts: mantenir-ne viva la veritat fins al darrer mot. La possibilitat, no gens extravagant, que alguns dels jueus amb els quals ara se sent identificat el senyor Kohl acabassin en un forn crematori suggereix per damunt-damunt la magnitud de la befa política més cruel d'aquests darrers anys.