L'ecotaxa com a reguladora del mercat turístic

Naturalment, com succeeix amb quasi tot, hi ha qui hi està a favor i hi ha qui hi està en contra. Sembla, emperò, que l'impost té molts més defensors que detractors, tal com mostren diferents estudis i enquestes. Ara bé, no tots els qui hi estan a favor la defensen pels mateixos motius, ni persegueixen els mateixos objectius.

Per a alguns es tracta únicament d'habilitar una forma de recaptar els doblers necessaris per a poder sufragar distints programes de millores mediambientals. Els partidaris d'aquesta filosofia consideren que si el Govern Central ens fes arribar els fons necessaris, no caldria implantar el nou impost. Els que pensen així neguen que pugui tenir conseqüències sobre l'arribada de turistes.

Per a altres, l'ecotaxa seria beneficiosa per ella mateixa, independentment que s'arribàs a un acord de finançament satisfactori amb Madrid. Aquests, pensam que afegir l'import de l'ecotaxa als paquets turístics pot tenir uns efectes dissuasoris per aquell turisme de més baix poder adquisitiu, contribuint, d'aquesta manera, a l'eliminació de les places menys rendibles, amb la conseqüent millora de la qualitat de les Illes Balears com a destí turístic.

Si un llegeix el text de l'esborrany, tot d'una s'adona que ha prevalgut molt més la primera filosofia que la segona.
Si volem convertir l'ecotaxa en un vertader mecanisme d'incentivació de la qualitat turística caldria, des del meu punt de vista, introduir-hi tota una sèrie de canvis, per tal de penalitzar l'oferta il·legal i desviar el turisme de menys qualitat cap a altres destinacions. En primer lloc, ningú no n'hauria de poder quedar-ne exempt, per la qual cosa, s'hauria de cobrar als ports i aeroports, i no als establiments turístics, ja que d'aquesta manera no paguen els que se serveixen de l'oferta il·legal. En segon lloc, les quantitats a pagar no haurien de ser les mateixes durant tot l'any, sinó que hauria de ser més baixa durant l'estiu i significativament més alta durant l'hivern. D'aquesta manera es treballaria per la desestacionalització. En tercer lloc, si se manté el cobrament als establiments turístics, l'import no hauria de ser més alt per als que elegesquin un hotel de cinc estrelles que per als que s'allotgin a un de tres, sinó a l'inrevés. Si volem potenciar el turisme de qualitat, no podem fer pagar més als que trien els millors establiments, sinó als que van a hostals i hotels de una i dues estrelles. O, com a mínim, tothom igual. En tercer lloc, una part de l'impost hauria de gravar el lloguer de cotxes, ja que, sobretot durant l'estiu, els automòbils conduïts per turistes saturen les nostres carreteres, provocant embossos i accidents i, per tant, llevant qualitat de vida als residents. Una política que desincentivàs el lloguer de cotxes, acompanyada per una altra de foment del transport públic, al qual es podrien destinar una part dels fons recaptats, podria pal·liar aquest problema.