Què és això de la biodiversitat, i per què ens interessa?

Les regles de la «gramàtica» de la natura ens són encara desconegudes en gran mesura, però el que sabem ens assenyala que hi ha determinades regles, sinó invariables sí força robustes, de construcció dels ecosistemes; que hi ha espècies que són clau pel bon funcionament d'aquests (el que hom ha anomenat, segurament de manera massa simplificada, l'«equilibri» ecològic); que els ecosistemes actuals són fruit de la interacció dels seus components, però també d'una història evolutiva, geològica i biològica: són descendents, també, dels ecosistemes del passat; que hi ha una relació directa entre diversitat ecològica i estabilitat dels ecosistemes; que, finalment, totes les espècies, des de les més humils fins les més aparents i vistoses (les protagonistes en bona part d'aquells documentals televisius que esmentava), tenen un paper en el ciclat dels nutrients, la producció i consum de matèria orgànica, el rendiment de serveis menys evidents i que rarament ens plantegem (la mateixa composició de l'atmosfera, el clima, la descomposició de la matèria orgànica morta, la depuració d'aigües, sòls i aire contaminats, etc.) o bé la producció de recursos (aliments, medecines, materials de construcció, etc.) dels que, més conscientment, ens apropiem. Els ecosistemes i la biosfera sencera depenen de les espècies d'éssers vius, i nosaltres, com una espècie més que som, també.

Resulta irònic (tristament irònic) que el coneixement generalitzat de l'important paper de la biodiversidad pel funcionament del món i pels nostres propis afers arribi precisament quan la nostra espècie està agredint aquesta biodiversitat en tots els fronts possibles: destruint hàbitats (especialment les selves tropicals, veritables museus de diversitat biòtica), eliminant directament unes espècies i afavorint-ne unes altres (domèstiques o antropòfiles), contaminant el medi i afavorint unes espècies resistents i banals enfront de les més fràgils; exhaurint el que per a nosaltres són recursos naturals però per als ecosistemes són peces fonamentals del seu funcionament. Arrencant indiscriminadament pàgines senceres d'aquell diccionari del símil abans fins i tot d'haver-se preocupat de saber què contenien... i això en un moment en què la humanitat té problemes greus per alimentar, no dic ja per garantir un determinat nivell de benestar, prop de dos terços de la seva població creixent. Hom ha qualificat aquesta desfeta produïda per la nostra espècie com de sisena extinció (per comparació amb les cinc extincions en massa que hi ha hagut en el passat de la història de la vida), per la magnitud i la rapidesa amb què s'està produint. Ja fa temps que els experts denuncien el problema, i durant la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament (la Cimera de la Terra) de Rio de Janeiro de 1992 hom va aprovar, entre molts altres, un Conveni sobre la Biodiversitat que, amb força problemes, els diferents països van de mica en mica implementant i complint.

A casa nostra, el Departament de Medi Ambient està treballant des de fa un parell d'anys en l'Estratègia Catalana per a la Conservació i l'Ús Sostenible de la Diversitat Biològica, que ha començat a donar ja alguns fruits, en forma de polítiques sectorials, però que en el futur haurà de proveir-nos d'instruments diversos i útils per, a l'escala del Principat, participar en la tasca global que és la protecció del patrimoni genètic, les espècies i els ecosistemes del món. L'Institut d'Estudis Catalans ha tingut un paper clau en aquesta tasca, doncs va ser l'encarregat de la realització dels treballs d'elaboració de la diagnosi, o estudi de base, que estan servint per a bastir l'Estratègia Catalana per a la Conservació i l'Ús Sostenible de la Diversitat Biològica. Ara, conjuntament amb la Fundació Caixa de Sabadell i l'Obra Social i Cultural de «Sa Nostra», Caixa de Balears i amb la col·laboració del Centre de Recerca Ecològica i Forestal i la Universitat de les Illes Balears, l'Institut d'Estudis Catalans organitza a Barcelona (els dies 8 1 9 de juny) i a Ciutat de Mallorca (els dies 12 i 13 de juny) unes Jornades sobre Biodiversitat i Conservació Biològica. Aquestes reuniran una vintena d'experts en aquests àmbits, destacats especialistes de la recerca i la gestió de la biodiversitat, procedents de diferents països. Els objectius d'aquestes Jornades sobre Biodiversitat i Conservació Biològica són bàsicament dos: presentar els coneixements més recents sobre els factors i processos biològics que generen i mantenen la biodiversitat, i explorar els vessants econòmic i social de l'estudi i la conservació de la biodiversitat.

Als dos tipus de riquesa que tradicionalment s'han reconegut com a patrimoni dels països, material i cultural, cal afegir-ne una altra, la biològica, un patrimoni tan o més valuós que els anteriors. L'essència del problema de la pèrdua de biodiversitat és que els dos primers tipus de riquesa es comprenen bé, perquè formen part de la vida quotidiana dels pobles des de molt antic, però la riquesa biològica, el patrimoni natural, es prenen molt menys seriosament. La protecció, el rescabalament, la restauració, la gestió racional i sostenible del patrimoni que suposa la biodiversitat només es poden assolir mitjançant una hàbil barreja de ciència, inversió de capital i govern; la ciència ha d'assenyalar el camí mitjançant la recerca i el desenvolupament; la inversió de capital haurà de permetre crear mercats sostenibles; i el govern haurà de promoure la difícil coexistència entre creixement econòmic i conservació. Les Jornades sobre Biodiversitat i Conservació Biològica contribuiran, sens dubte, a aquest triple repte.