Els primers fruits de la demagògia

Estic segur que els conservadors assenyats, que n'hi ha, estaran empegueïts de l'espectacle que varen donar uns pocs energúmens (tant m'és que siguin 400, com deien les cròniques, com quatre: dins el cos social de Mallorca són una absoluta minoria que els francesos definirien com a quantitat negligible) que varen assetjar l'ajuntament de Son Servera i varen insultar el batle, impedint-li d'abandonar l'edifici durant quatre hores. L'incident és molt greu, primer per la mentalitat feixista que demostra, perquè si es tractàs de persones civilitzades i de tarannà democràtic haurien traït la via del diàleg per veure de defensar un dret que considerassin legítim i creguessin amenaçat. Però sobretot és greu perquè constitueix un primer fruit de la demagògia que el PP ha posat en marxa per erosionar el Govern de la Comunitat Autònoma. Jo no sé quins elements de judici té el batle de Son Servera per fer la greu acusació que suposa dir que el PP ha estat l'incitador dels aldarulls, per bé que, coneixent-lo com el conec, estic segur que seran prou consistents. Però en tot cas, no fa cap falta que el PP hagi duit la batuta en aquesta acció concreta. Basta resseguir la seva trajectòria en el tema dels Parcs Naturals i haver escoltat les declaracions dels seus dirigents per arribar necessàriament a la conclusió que, amb la seva actitud, el PP ha donat cobertura ideològica als irresponsables i els ha encoratjat a cometre la salvatjada de dijous passat. Quan el PP encara governava aquesta Comunitat Autònoma, va rebre certament amb fredor l'exigència ciutadana de declaració de la Serra de Tramuntana com a Parc Natural, però en cap moment no s'hi va negar en rodó. Certament va posar de manifest les dificultats, innegables, que s'haurien de superar, i molt especialment posava peu fiter en el fet que seria convenient que els Ajuntaments de tots els municipis afectats hi estiguessin d'acord. Però en tot cas, era una actitud de disposició al diàleg, encara que fos des de la reserva o la reticència. En canvi, des del moment que, per voluntat dels ciutadans de les illes, va haver de passar a l'oposició, va començar una campanya difamatòria de la idea del Parc Natural i va arribar a dir que suposava la confiscació dels propietaris de finques. Aquesta campanya s'ha intensificat quan ha vist que, en el cas del Llevant, no han estat quatre brusquers ecologistes, sinó que, complint la condició que el PP posava en el cas de la Serra de Tramuntana, són els municipis afectats, dels quals un com a mínim té govern clarament conservador, els qui han demanat la protecció de la zona. De moment, no s'està ni tan sols tramitant la declaració de Parc, sinó fent un estudi de la situació dels recursos naturals de la zona, del qual es podria derivar (o no, no es podrà saber fins que s'acabi) la decisió de declarar Parc Natural. Però la por del PP a l'èxit que molts estam segurs que tendria el Parc ha fet que, en lloc de donar suport a la sol·licitud dels Ajuntaments, hagi intensificat la demagògia. Dijous passat en vàrem tenir els primers fruits. Convendria que el PP prengués bona nota del perill que suposa jugar amb foc.