Viure dins un parc natural

Un altre pagès que viu en aquest Parc és en Toni Vidal, del municipi de la Canya. Ell m'explica que recull els ous de les seves gallines, obre els llums a la nit i que va a tot arreu amb el seu ca. A més, em diu que als seus terrenys ningú no hi entra com si fos ca seva tret d'ell i la seva família, hi cultiva exclusivament el que ell vol i que, fins i tot, ha posat tres hivernacles sense necessitat de demanar permís a la direcció del Parc. Tot això m'ho conta quan li coment els falsos rumors que aquests dies han inundat Son Servera, Sóller o Artà: «Qui t'ha explicat aquestes tonteries? Jo i molts companys meus ja no seríem pagesos si no visquéssim dins un parc natural». En Toni té un veïnat que ha ampliat ca seva, que també està dins el Parc Natural, per muntar una petita fàbrica d'embotits. Si hagués estat a fora, segurament també hauria fet l'ampliació, però no hauria pogut rebre la subvenció que li han donat per deixar la façana ben guapa. Això sí que li ho va exigir el parc, però també li ho va pagar. En Jaume Rius, en canvi, em diu que a ell i les seves 120 vaques el parc no els ha influït ni positivament ni negativament. Ell m'explica que al Montseny «hi ha carruatges i hípiques... hi ha bona entesa entre el parc i els caçadors... hi ha empreses de globus aerostàtics que sobrevolen el parc... es poden fer construccions amb limitacions... hi ha alguna àrea restringida, però molt petita... no s'ha donat el cas que l'administració expropiàs uns terrenys a ningú...» Un dels gestors del Parc Natural de la Garrotxa em diu que quan es va començar a parlar de crear el parc, hi va haver gent que es va espantar tant que va començar a talar arbres de manera massiva. «Van acabar amb boscos sencers perquè se pensaven que el Parc prohibiria la tala». El temps els ha demostrat que s'equivocaven: avui encara es fa explotació forestal en aquesta zona. Com deia en Jordi Vilarrassa, el temps els ha demostrat que pertànyer a un Parc Natural era una cosa bona. Així ho han entès també a Sant Feliu de Pallerols, municipi que només pertany en part al parc. Ara, passats quasi 20 anys del naixement del Parc, l'Ajuntament ha demanat que el poble en passi a formar part en tota la seva extensió. Un representant d'aquest ajuntament em diu que «ens basam en l'experiència positiva dels altres municipis. Ara estam cridant tots els sectors que integren el poble per tenir en compte les seves exigències. Amb el parc s'aconsegueixen més beneficis que inconvenients. S'afavoreixen les activitats agrícoles, es reben subvencions anuals per a coses com ara arreglar camins, netejar els boscos, rehabilitar edificis que estan dins l'àmbit del parc... Les restriccions són mínimes». El batle de Viladrau, municipi que pertany al Parc Natural del Montseny, m'explica que un parc crea llocs de treball i ajuda a mantenir els que ja hi havia. «Ens interessa molt que hi continuï havent pagesos i ramaders. Ara, els seus fills tenen l'opció de decidir si continuar o fer un petit hotel rural. Els pagesos n'han sortit beneficiats». Quan li explic els rumors que s'han fet circular per Mallorca durant aquestes darreres setmanes sobre els mals que comportaran em demana l'adreça d'algun diari de Mallorca per escriure una carta al director i explicar que són bajanades. Voleu llegir la darrera: fa uns dies, un senyor en un bar de Llevant va explicar que a Manacor, on comenci el parc, posaran unes barreres que seran tancades durant la nit, com si fos un castell. «Llavonses, si arribes tard, te faran dormir a fora, dins el teu cotxe, per evitar que facis renou dins el parc». Quina pardalada!