La mort d'un periodista

Després d'haver fallat dos cops, ETA havia de complir la seva amenaça d'assassinar un periodista i ho ha aconseguit. Era fàcil fer-ho. Matar un home pacífic que escriu el que pensa no és un acte heroic. És, simplement, una irracionalitat. I és aquí on rau el drama d'ETA en aquests moments: cada vegada més orfes de suports, responen com les feres ferides atacant la llibertat d'expressió. I per què ho fan? Per què maten periodistes? Precisament per aconseguir un ressò social i mediàtic que els faci sortir de l'oblit en el qual van caient. ETA ha mort Luis López de la Calle perquè necessita titulars de premsa, anàlisis de columnistes d'opinió i amplis espais als noticiaris de la ràdio i la televisió. Això és tot. Volen viure de la imatge igual que una secta de vidents. I quan un grup empra aquests mètodes és perquè perd la base social en la qual es movia. Ara més que mai als etarres els ha sorgit l'afany de protagonisme de dedins. Han mort policies, militars i polítics i no han aconseguit res en els darrers anys, quan cada cop són més àmplies les llibertats i l'autogovern d'Euskadi. I proven adesiara amb periodistes per veure si així assoleixen una categoria que la realitat els està negant. Només resta sentir i plorar la mort d'un home i continuar endavant. Perquè dins l'Europa unida, la llibertat dels pobles sense Estat mai no s'assolirà a trets. A Europa les decisions històriques són patrimoni dels ciutadans, no de les armes. Les pistoles ja són un entrebanc en la construcció del destí dels homes lliures.