Hi ha moltes coses, petites i grans, que es poden fer: que es
poden fer mentre esperam el sus per fer-ho tot de cop. Hi ha països
que funcionen mentre esperen que algú formuli la filosofia general
d'actuació i en dicti el reglament. Itàlia, posem per cas. Déu n'hi
do, si se n'hi fan, de coses, mentre tothom està en funcions. Si
haguessin d'esperar que el govern s'assenti, que s'ho pensi, que
traci les línies mestres que han de regir la seva actuació a curt,
a mitjà i a llarg termini, encara no s'haurien acabat de seure quan
ja hi hauria la meitat de ministres defenestrats. De manera que no
s'hi poden pensar massa, i tothom fa la seva: l'Església, la Màfia
i els altres poders fàctics. I, per descomptat, empreses i personal
civil.
Aquí és una mica una altra cosa. Aquí esperam marc general
d'actuació, estam pendents de devers mitja dotzena de grans debats
"agricultura, turisme i recursos, població, vés a saber", no feim
res per por d'entrar en contradicció amb la filosofia, encara
desconeguda, que inspirarà el futur. Acostumats a la filosofia de
Cañellas, Matas & Cia, ara anam una mica esmussos, perquè les
possibilitats d'«arreglar-ho» sembla que minven. En qualsevol cas,
volem saber per on anirem. Mentrestant, estam mans femtes.
I tanmateix, dèiem, hi ha coses ben clares que ja s'haurien
d'haver fet o es poden començar a fer avui mateix amb la seguretat
que no entraran en conflicte amb cap marc general, amb cap
descripció del futur "sempre que no siguem ases irremeiables.
Just per posar-ne un exemple: quants de mamotrets té Gesa
aspergits pel territori insular que s'haurien d'haver retirat fa la
tira? Ja em perdonareu, però des de ca meva, al poble, veig més de
mitja dotzena de pals que fa anys i panys que perderen la seva
funció, la seva utilitat. Conduïen fluid elèctric des de la central
d'Alcúdia cap a la zona, me pareix, de Manacor "però no ho sé cert.
El que és cert i segur és que són pals de ciment que cauen mal te
toc pesta en el paisatge i que la companyia elèctrica no ha
desmantellat, tal com seria de sentit comú "tal com ho hauria
d'haver fet, tant si vols com si no vols, si aquestes companyies no
haguessin gaudit i gaudissin encara d'uns privilegis inexplicables
(o massa explicables, deixem-ho anar). Aquests pals mastodòntics
converteixen el paisatge en xatarreria i materialitzen la deixadesa
o la propensió a abusar de tots nosaltres. I no deuen ser els únics
assumptes pendents de Gesa. Algú amb potestat per fer-ho hauria de
posar la companyia una mica més a prop del seu lloc i llegir-li les
solapes de la cartilla: per començar. Posar una mica d'ordre en el
territori i en el paisatge no pot entrar en contradicció amb cap
principi inspirador de polítiques futures. A no ser que, com diu el
psiquiatre Victorí Planells "crec que ja n'havíem citat l'axioma",
en aquest país el sentit comú, efectivament, sigui subversiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.