Havent acabat la festa de les caperutxes, ens disposam a entrar
en la setmana de la festa del finito. D'entrada són dos
esdeveniments socials i culturals que no pareixen tenir massa
relació. Però si es grata una mica es veu que sí, que en tenen. Una
mica almanco, quant a compartir origen. És curiós comprovar com
això que en deim «cultura popular» i que per tanta gent passa per
ser un dels elements identitaris fonamentals, i que cal guardar de
pernicioses contaminacions externes, en realitat molt sovint té un
origen forà.
Tothom recorda, i enguany no serà una excepció, les veus que
s'alcen contra la Fira d'Abril perquè, diuen, és una manifestació
forana, implantada, sense tradició i estranya a la identiat
mallorquina o balear. També fa un parell d'anys hi hagué una certa
polèmica a algun poble mallorquí deguda als cants de saetes a les
processons perquè, a ulls dels crítics, això era poc manco que
pervertir amb un element forà una solemne tradició de la identitat.
Fixem l'atenció en les processons. Avui en dia hi pot haver algunes
veus aïllades que en alguns llocs critiquen el cant de saetes, però
ningú no critica l'estètica de les processons, les caperutxes i els
altres elements. Tothom ho considera com una manifestació pròpia.
Però no és així. Almanco quant al seu origen. Perquè resulta que és
una tradició importada, ai, de Sevilla. Efectivament, encara no fa
un segle això de les processons era una cosa molt diferent al que
és avui dia. N'hi havia moltes més que ara, però no concentrades en
la setmana anomenada «santa», sinó que se celebraven al llarg de
l'any, i cada parròquia solia tenir la seva. Cap a l'any 1902 un
grapat de senyors mallorquins que viatjaren a Sevilla, tornaren
enlluernats per aquelles processons i decidiren implantar, amb el
suport eclesiàstic i oficial, l'estètica andalusa a les processons
mallorquines. Tant d'èxit va tenir l'empelt que avui en dia pocs
són els que saben que tota l'escenografia processional és d'origen
andalús.
Vol dir això que amb la fira d'abril passarà el mateix? No
necessàriament. Però tampoc no és descartable. De fet, un dels que
més en saben, d'aquestes coses de cultura popular, el catedràtic de
la UIB Joan Miralles, explicava
en una entrevista de l'any 1996 que moltes de les tradicions que es
donen com a mostra d'identitat mallorquina tenen origen forà.
Posava com a exemple més clar la mallorquiníssima sobrassada,
l'origen de la qal és sicilià. I referint-se a la Fira d'Abril i al
ball de sevillanes deia que no era descartable que en un futur, si
continua havent-hi tants de milers de mallorquins que la celebren,
es convertesqui en una festa tradicional mallorquina: «Per què no?
Si el poble s'estima més ballar sevillanes que boleros, qui ho pot
aturar». I és que en el fons això de les tradicions és una pura
qüestió de temps: l'estètica processional ja és mallorquina perquè
fa 98 anys que ho celebram així. La Fira ho acabarà essent igual al
seu temps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.