Desconcert verd

L'ha armada bona la Conselleria de Medi Ambient amb això de declarar Parcs Naturals les serres de Llevant i de Tramuntana. Els ànims estan encesos. El silenci sobre les mesures concretes en què tot això acabarà, només provoquen el descrèdit i el desgast geomètric del Pacte de Progrés cada dia que passa. El problema és que, en abstracte, si te pregunten si estàs a favor o en contra d'un parc natural, el políticament correcte és respondre afirmativament. Són molts anys de lluita per un aprofitament racional i sostenible del medi físic perquè ara hi ha hagi una resposta negativa. Tot i això, no és acceptable que el debat quedi en el marc abstracte, i encara és manco acceptable que només els contaminants donin respostes concretes a les qüestions puntuals, és a dir, els afectats només han sentit la versió catastrofista que fan circular els contraris al Parc. Tots podem estar d'acord que al sòl rústic s'ha de fixar una parcel·la mínima per poder construir un habitatge, ara bé, el que la gent vol saber no és aquesta filosofia sinó que se digui quants de metres té aquesta parcel·la, perquè pot tenir una quarterada, o dues, o cinc, o vint; i la posició davant cada proposta serà diferenta tot i coincidir, insistesc, en la filosofia. Una de les mesures del nou govern va ser passar d'una a dues quarterades com a unitat mínima per poder edificar a fora vila, i això perquè tots els partits partien de la convicció que no podia ser possible, ni era desitjable, que a cada quarterada de les Balears s'hi construís una casa, per això se va apujar la parcel·la mínima i per això se va regular el tema de les segregacions. És a dir, se partia d'una convicció i s'aprovaven unes mesures encaminades a donar satisfacció al problema observat. I aquí rau tota la insuficiència de la política de la Conselleria que, o no sap, o no és capaç d'explicar, quina convicció concreta hi ha darrera els Parcs, a quin problema responen les mesures que es volen adoptar, perquè dir que volem protegir i gestionar el territori satisfactòriament és com no dir res; el PP també està a favor del territori però sempre va votar en contra de la desclassificació dels sectors urbanitzables de la famosa moratòria, en teoria tot és massa fàcil. Perquè si la consellera, per exemple, digués que troba que s'han de llevar els ametllers i s'han de col·locar oliveres per les raons ambientals que siguin, tothom entendria el que es vol fer, ens podria semblar millor o pitjor, però sabríem el que volen i, per tant, en quin sentit aniran les mesures. Si allò que es pretén és la no-construcció, que ho diguin clarament, i tothom sabrà les regles del joc. Allò que no se pot fer és mantenir a tothom en la desinformació, allò que no es pot fer és no dir les coses pel seu nom, allò que no es pot fer és que no se sàpiga exactament a què responen les decisions que se comencen a tramitar. Ningú no dubta que qualsevol biòleg o geògraf podrà trobar raons per a la declaració de Parc Natural si li encomanen aquesta feina, el que passa és que això no és l'ordre lògic de les coses, primer s'hauria de conèixer les raons i després iniciar la tramitació. Si un comença el camí sense saber on vol arribar, l'embull pot ser important. Per dir-ho amb claredat si la pretensió pública és conservar les zones de la pressió immobiliària, idò que prohibeixin l'ús d'habitatge unifamiliar, així com qualsevol interès general, o que apugin la parcel·la mínima, però per fer això no s'ha d'anar a normes mediambientals sinó a normes territorials. Si se volen restringir usos propis del sòl rústic com la pastura d'animals, o l'aprofitament de la llenya, conreus, drets de pas, el que sigui, per què no se diu? Si el problema encara no s'ha detectat i ha de menester un estudi, deu ser que el problema no és tan greu. Les polítiques governamentals, parafrasejant, no només han de ser bones i positives, sinó que també ho han de semblar. I això dels Parcs pot ser bo i positiu, però per ara, el que és segur, és que no ho sembla. Informació i concreció són les notes que cal introduir amb urgència.