La conquesta del salvatge oest americà ha estat l'argument de
nombroses pel·lícules que varen omplir els diumenges horabaixa de
la segona meitat del segle XX de moltes generacions arreu del món.
D'aquesta manera, hem estat llargament assabentats que la
civilització va arribar tan lluny gràcies al valor de solitaris
cowboys que varen ser capaços de vèncer un ample ventall de
dificultats. Sense voler ser exhaustius, podríem classificar
aquestes dificultats en quatre grans categories: les dificultats
derivades d'un medi natural agressiu i dur; les derivades de les
accions de defensa del territori per part dels seus legítims
pobladors, és a dir, els indis americans; les associades a les
malifetes de delinqüents de tota casta que s'hi van anar acumulant
i, sobretot, les derivades dels pocs escrúpols dels grans
terratinents i empreses que, emparant-se en la llei del més fort i
per protegir els seus interessos, cometien tota casta d'abusos de
forma més o menys impune, fins que arribava l'heroi de torn, moltes
vegades interpretat per John Wayne, que posava ordre i justícia
allà on calia.
En tota aquesta parafernàlia, sense cap casta de dubtes, el
ferrocarril era l'empresa que representava, per damunt de qualsevol
altra, l'arribada del progrés per aquelles contrades. Tot sovint
hem pogut veure com aquesta arribada del progrés era molt poc
civilitzada, ja que no els importava passar per damunt de vides
humanes, començant per les dels seus mateixos empleats, i consumir
territori de forma encara més salvatge, accelerant l'extermini dels
seus pobladors naturals. La colonització del salvatge oest ha estat
emprada, tot sovint, com una afortunada metàfora per descriure el
que està passant amb la colonització del ciberespai, és a dir,
l'espai virtual que Internet i les tecnologies de la informació han
obert i que, com comença a ser ben sabut, resta encara per
colonitzar en bona part. Hi ha indis en el ciberespai: són tots
aquells que l'habiten des de sempre, molt abans que les fronteres
electròniques comencessin a caure amb l'expansió de l'ús de les
noves tecnologies. Hi ha herois solitaris, com John Perry Barlow,
antic cowboy dels de sempre que també ha esdevingut un cowboy de la
nova frontera. Hi ha també terratinents que abusen de la manca de
lleis, no diré noms, perquè ja està dit i perquè cadascú hi pot
posar les seves preferències. Aquests terratinents, però, no són
més que simples manats "esbirros" de la gran empresa del
ferrocarril del ciberespai, és a dir, Microsoft.
El jutge Jackson va publicar, el passat mes de novembre, un
document que serà fonamental i indispensable per entendre els
detalls essencials de la conquesta del ciberespai. Aquest document,
que conté més de 400 paràgrafs, descriu de forma detallada els fets
que considera provats i que el duen a afirmar que Microsoft ha
abusat de la seva posició dominant en el mercat informàtic. Per tal
d'evitar confusions, el document comença per definir el que és un
PC, un sistema operatiu i així, de mica en mica, arriba a explicar
els detalls rellevants de la tecnologia informàtica i el seu
comportament en el mercat. Queda clar, després de llegir el
document del jutge Jackson, que la condemna a Microsoft, això que
ha fet trontollar els mercats borsaris mundials, no està basada en
el fet que Microsoft s'entesti a vendre el seu navegador d'Internet
com a part indissoluble del sistema operatiu Windows. No. La
condemna a Microsoft està basada en els múltiples abusos que ha
comès en virtut de la seva posició dominant i amb l'objectiu
d'escombrar del mercat qualsevol competidor.
Malauradament, la llista del jutge Jackson no ha tengut, per les
seves característiques, la mateixa difusió que la carta de Bill
Gates que va ser publicada, la setmana passada, a tota pàgina en
diaris d'arreu del món. En ella, en el més vell estil ploraner
autojustificatiu, assegura que Microsoft només ha fet feina per
acostar la informàtica personal a milions d'usuaris de tot el món i
que, a despit de la sentència inicial condemnatòria, seguiran fent
feina a partir dels valors que els han caracteritzat des de sempre:
integritat, innovació, orientació al client i col·laboració.
Tanmateix, vist el contingut del document de fets provats del jutge Jackson, no
sé si convindria que deixessin de costat aquests valors que han
presidit la seva trajectòria. Potser hi guanyaríem ja que, ben
ingènuament, havia arribat a creure que les tantes vegades contades
històries del ferrocarril servirien per escalivar tots aquells que
tenguessin la temptació de repetir errors passats. Però tot sembla
indicar que, ben al contrari, per comptes d'escalivar els ha servit
de model. I és que, comptat i debatut, els bons només guanyen en
aquestes pel·lícules.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.