El ferrocarril del ciberespai

En tota aquesta parafernàlia, sense cap casta de dubtes, el ferrocarril era l'empresa que representava, per damunt de qualsevol altra, l'arribada del progrés per aquelles contrades. Tot sovint hem pogut veure com aquesta arribada del progrés era molt poc civilitzada, ja que no els importava passar per damunt de vides humanes, començant per les dels seus mateixos empleats, i consumir territori de forma encara més salvatge, accelerant l'extermini dels seus pobladors naturals. La colonització del salvatge oest ha estat emprada, tot sovint, com una afortunada metàfora per descriure el que està passant amb la colonització del ciberespai, és a dir, l'espai virtual que Internet i les tecnologies de la informació han obert i que, com comença a ser ben sabut, resta encara per colonitzar en bona part. Hi ha indis en el ciberespai: són tots aquells que l'habiten des de sempre, molt abans que les fronteres electròniques comencessin a caure amb l'expansió de l'ús de les noves tecnologies. Hi ha herois solitaris, com John Perry Barlow, antic cowboy dels de sempre que també ha esdevingut un cowboy de la nova frontera. Hi ha també terratinents que abusen de la manca de lleis, no diré noms, perquè ja està dit i perquè cadascú hi pot posar les seves preferències. Aquests terratinents, però, no són més que simples manats "esbirros" de la gran empresa del ferrocarril del ciberespai, és a dir, Microsoft.

El jutge Jackson va publicar, el passat mes de novembre, un document que serà fonamental i indispensable per entendre els detalls essencials de la conquesta del ciberespai. Aquest document, que conté més de 400 paràgrafs, descriu de forma detallada els fets que considera provats i que el duen a afirmar que Microsoft ha abusat de la seva posició dominant en el mercat informàtic. Per tal d'evitar confusions, el document comença per definir el que és un PC, un sistema operatiu i així, de mica en mica, arriba a explicar els detalls rellevants de la tecnologia informàtica i el seu comportament en el mercat. Queda clar, després de llegir el document del jutge Jackson, que la condemna a Microsoft, això que ha fet trontollar els mercats borsaris mundials, no està basada en el fet que Microsoft s'entesti a vendre el seu navegador d'Internet com a part indissoluble del sistema operatiu Windows. No. La condemna a Microsoft està basada en els múltiples abusos que ha comès en virtut de la seva posició dominant i amb l'objectiu d'escombrar del mercat qualsevol competidor.

Malauradament, la llista del jutge Jackson no ha tengut, per les seves característiques, la mateixa difusió que la carta de Bill Gates que va ser publicada, la setmana passada, a tota pàgina en diaris d'arreu del món. En ella, en el més vell estil ploraner autojustificatiu, assegura que Microsoft només ha fet feina per acostar la informàtica personal a milions d'usuaris de tot el món i que, a despit de la sentència inicial condemnatòria, seguiran fent feina a partir dels valors que els han caracteritzat des de sempre: integritat, innovació, orientació al client i col·laboració. Tanmateix, vist el contingut del document de fets provats del jutge Jackson, no sé si convindria que deixessin de costat aquests valors que han presidit la seva trajectòria. Potser hi guanyaríem ja que, ben ingènuament, havia arribat a creure que les tantes vegades contades històries del ferrocarril servirien per escalivar tots aquells que tenguessin la temptació de repetir errors passats. Però tot sembla indicar que, ben al contrari, per comptes d'escalivar els ha servit de model. I és que, comptat i debatut, els bons només guanyen en aquestes pel·lícules.