Mateo Domínguez i el Parc Juràssic

Així, el Sr. Domínguez se sentí identificat amb aquells preciosos dinosaures, perquè això és el que és ell, un prehistòric de l'atletisme balear. Però no era un velociraptor ni un brontosaure, els dinosaures que tothom coneix, era més bé d'una espècie desconeguda, ja que deixi'm que li faci una pregunta, Sr. Domínguez: «És vostè Marta o Mateu?, perquè la Domínguez coneguda en el món de l'atletisme és la primera i a vostè ni a ca seva...». O es pot vostè comparar amb uns mundialistes com Toni Peña, Mar Sánchez o Pablo Vallejo, o amb uns internacionals com Felipe Vivancos, Antònia Manresa o Guillem Vidal? O amb els nostres atletes veterans: Emilio de la Cámara, Toni Piña i Compañá? En fi, Sr. Domínguez, què és això tan important que ha guanyat per què vol tant que se'l recordi?».

Jo, que he treballat tres anys al seu costat, en el Club Atletisme Palma, sí que puc dir què ha aconseguit en el món de l'atletisme: «viure de la comèdia». Jo he vist com anteposava la celebració del seu cros a qualsevol necessitat del seu club, però, és clar, a vostè li agrada això: que li donin cada any un «Òscar al millor actor prehistòric». Perquè actua molt bé, don Mateu, vostè se'l mereix.

Si vol, parlam de la Pel·lícula més guardonada del Sr. Domínguez: el MEMORIAL MATEO DOMÍNGUEZ, l'autèntic cros, ambientat en la naturalesa de la Porciúncula (tant troba a faltar el Parc Juràssic?). És el cros més car de l'atletisme balear, la seva desorganització se'n va més enllà del milió de pessetes, però què se'n gasta vostè, Sr. Domínguez, en el seu Memorial?. No s'adona vostè, que les segones parts de les pel·lícules no funcionen mai? Deixi-ho ja, Sr. Domínguez, que la seva pel·lícula sempre té el mateix argument o al final aconseguirà el seu objectiu: quedar entrenant tot sol el seu nebot.

Al final del film, els dinosaures tornen tots al lloc de partida, al museu arqueològic, que és on han d'estar, així, don Mateu, seguint l'exemple dels seus amics, vostè on hauria d'estar és guardadet en un pot de formol en un museu perquè, tal com vol, el recordi tothom, i si a més han de pagar per veure'l, i la recaptació se la queda vostè, idò millor, no és ver?

AND THE OSCAR GOES TO...VOSTÈ MATEIX, SR. DOMÍNGUEZ.