Espionatge polític?

TW
0

La notícia d'aquesta setmana passada que més ha trasbalsat el món de la política ha estat el presumpte espionatge a què va ser sotmès el correu electrònic de la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell Insular de Mallorca per part de la Presidència del Govern Balear del Partit Popular.

En aquests moments sembla que ja no hi ha cap dubte que es va produir la desviació dels missatges, i que es va fer a través de l'empresa semipública de serveis telemàtics Bitel, presidida aleshores per la flamant nova diputada al Congrés espanyol, Rosa Estaràs, però encara som a l'espera de la confirmació de la intencionalitat malèvola dels fets. Sembla que encara hi ha qui creu que tot pogué ser degut a una errada tècnica, sense cap mena d'intenció il·legítima. Altres, pel contrari, troben que l'assumpte està bastant clar, ja que no sembla fàcil imaginar que aquestes coses puguin ocórrer per casualitat.

Independentment del resultat que desvelin les investigacions que, de ben segur es portaran i s'ha de portar a terme, és preocupant adonar-se que, en un estat teòricament de dret com és el nostre, puguin ocórrer esdeveniments tan inquietants. Aquests tipus d'operacions no ajuden a donar seguretat als ciutadans i ciutadanes. Ja són molts els que pensen que si un servidor d'Internet ha tengut la possibilitat tècnica de desviar el correu electrònic d'una institució cap a una altra, que no pot passar el mateix amb particulars i empreses? És possible que si, per exemple, Tele 5 i Antena 3 compartissin el mateix servidor, una d'elles es pogués témer de totes les estratègies comercials de l'altra, simplement perquè pogués accedir al contingut de la seva bústia electrònica? I és també possible si disposen de servidors distints? Podria ser que qualcú llegesqui els meus articles al Diari de Balears abans que s'hagin publicat? El correu electrònic té prou garanties de respecte a la confidencialitat i intimitat de les persones? Existeixen mecanismes tècnics i legals per impedir aquest tipus d'actuacions? I si n'hi ha, s'apliquen?

El més trist és, emperò, que aquests dubtes ens hagin sortit a causa d'un escàndol aparegut en cercles polítics i, més encara, institucionals. Qui ha de donar llum dóna fum, deim en bon mallorquí. I aquí en tenim una mostra. Els polítics, elegits com a representants dels ciutadans i ciutadanes per regir els destins de la col·lectivitat i complir i fer complir les lleis estan sota sospita. Alguns d'ells no dubten d'utilitzar la seva posició privilegiada per poder accedir a certes informacions de forma legal o il·legal en benefici propi o del seu partit. I no és la primera vegada que això passa. Cal recordar que fa uns anys un exbatle de ses Salines pel Partit Popular, ja va ser condemnat per un delicte d'espionatge polític al seu successor d'Unió Mallorquina, si bé els sistemes emprats per saber el que es coïa dins la sala no eren tan sofisticats ni a prop fer-hi.