El 12-M i les excuses de mal pagador

És molt comprensible, per tant, que al PSOE i a EU els interessi infravalorar els resultats de les urnes del 12-M i reduir el problema a una simple clatellada del seu electorat, sense més intencions. En el cas del Partit Socilaista, és evident que l'única catarsi que es permeten acceptar és la dimissió "insòlita, però absolutament justificada" de Joaquín Almunia la mateixa nit de la desfeta electoral. És, com dic, evident que frisen que passin els dies, amb l'esperança que el 12-M "en la seva versió balear" acabi esvaint-se dins la gran crisi del partit a nivell nacional. Una cosa semblant passa amb Esquerra Unida, però això ja no és cap novetat: ells avancen cap a la condició d'extraparlamentaris a tota velocitat i la seva malaltia terminal difícilment es curarà a base d'aspirines.

La paraula que més temen els supervivents del naufragi de l'esquerra a Balears és «extrapolar». De fet, l'únic concepte que repetiren uns i altres el dia de les eleccions, mentre miraven de trobar explicació al càstig electoral sofert, era que «els resultats no eren extrapolables». I tenen raó, perquè extrapolar equival a treure conclusions a partir de fets orientatius, i el que va passar el 12-M no precisa cap tipus d'extrapolació, perquè són fets ben clars. Quan una força política "el Partit Popular" obté el 54% dels vots dels ciutadans d'aquestes illes, hi ha poc a extraoplar. Quan més de la meitat de la població d'aquesta comunitat avala la gestió d'un partit i un projecte polític comú a tot el territori nacional, no fa falta haver estudiat a La Sorbona per extreure conclusions òbvies. Potser perquè, fins i tot en el camp de la política, la distància més curta entre dos punts és la línia recta.

Resulta curiós, per tant, que els únics que han parlat realment d'extrapolar "encara que sigui negant l'extrapolació" siguin els actuals inquilins del Consolat de Mar. I és curiosa aquesta insistència perquè ningú "i encara menys el Partit Popular" ha manifestat cap possibilitat de deslegitimació de l'anomenat Pacte de Progrés en funció dels resultats del 12-M. Ens trobam, per tant, davant la negació d'una acusació que ningú no ha formulat, i que només s'explicaria pel fet que siguin els mateixos integrants de l'anomenat Pacte de Progrés els qui "lògicament en privat" es qüestionen si el que ha passat és només un avís dels ciutadans o més bé que els han mostrat una targeta groga, prèvia a la vermella i la conseqüent expulsió del terreny de joc.

Encara que sembli una paradoxa, jo recomanaria calma a l'actual govern, i això per una raó molt senzilla: si mentre es pensaven gaudir del favor de l'electorat han deixat de fer els seus deures "manca d'eficàcia i projecte polític erràtic, entre d'altres mancances" ens podem imaginar el que caldria esperar d'un govern que es creu sota sospita, mirant a dreta i esquerra a la recerca de qualque tipus d'indici conspirador i aterrat davant la possibilitat que el missatge del 12-M es repeteixi d'aquí a tres anys, quan ja no hi hagi excuses de mal pagador que valguin.

Els ciutadans i ciutadanes d'aquestes illes han parlat clar a les urnes. Que cadascú interpreti el seu missatge. Però que no cerqui l'actual govern cap coartada per no fer bé la seva feina, o per escudar-se en actituds numantines davant el que creuen és una conspiració per deslegitimar la seva acció de govern. Que cadascú faci el seu paper dins el mapa democràtic i en acabar comptarem. La societat balear té dret a molt més que als plors histèrics dels qui comencen a sentir pànic que la cadira perilli damunt l'estora.